El blog d'en Joan Ferran

15.4.11

QUÈ ESTÀ PASSANT A CiU ?


Llengües fluixes a CiU


Alguna cosa deu passar a Can Convergencia i Unió quan, de sobte, un munt de les seves personalitats públiques decideixen parlar pels colzes sense mesurar les conseqüències de les seves paraules. Posaré alguns exemples per a il·lustrar el que dic: Hem vist tot un senyor Duran i Lleida fent-se el "xuleta" explicant el sentit del vot d'alguns dels seus correligionaris sense importar-li massa deixar-los en evidència. Hem vist tot un alcalde de Vic dient que l'actual líder d'Unió Democràtica hauria de plegar, sense importar-li massa l'alt grau de popularitat que té entre la ciutadania. Hem observat com tota una ex primera dama deixava tallar-se la ma per un discutit sentit del vot a les consultes del proppassat dia 10 d' abril. Hem escoltat un personatge, habitualment afable, com Xavier Trias, afirmar que Jordi Hereu feia la mona al Parlament defensant de les retallades els equipaments previstos per Barcelona. I, per arrodonir les coses hem pogut llegir, al bloc d'una ex consellera d'ensenyament, paraules farcides de verí contra la gent d'Unió, especialment contra Duran i Joana Ortega.

Què està passant? Què significa tot això?

Abans del 28 de novembre alguns varen lligar els gossos amb llonganisses creient que les dificultats que genera la crisi eren tan sols fruit de la incapacitat de governar del tripartit. Encoratjats per les circunstàncies varen transmetre als ciutadans un missatge simple dient-lis que ho solucionarien gairebé tot fent un govern amb els "millors". Instal·lats als despatxos, i després de múltiples reportatges de la televisió nacional, la cruel realitat ha anat aflorant sense pietat. Inspirats en un dissimulat discurs contra la cosa pública, neguen les evidències, tanquen serveis, retallen prestacions, malmeten la qualitat de vida dels ciutadans i centrifuguen responsabilitats amb l'excusa de que l'or català dorm a Madrid. Doncs bé, ja veuran com els milions d'euros que ha d'aportar l'estat vindran i ells seguiran descoordinats i sense criteris sòlids d'actuació.

La ciutadania està decebuda i es manifesta al carrer i ho continuarà fent.Tothom és conscient de la situació i dels sacrificis que caldrà fer per estalviar i sortir de l'atzucat però, dit això, els catalans volem saber els criteris, les raons i les prioritats de l'acció governamental. Les llengües van fluixes a can Mas i la festa no ha fet més que començar. La incontinencia verbal esdevé un símptoma preocupant.