L'ESPERPENT CATALÀ

L'esperpent català està servit. Un país on un dirigent en hores baixes s'atreveix a afirmar, inquisitorialment, que Carme Chacon és "una espanyola d'origen català" no va bé. Un país on un expresident de la Generalitat -inventor de l'ombra xinesa anomenada"peix al cove"- predica ara l'independència exprés no es seriós; on un altre president en actiu juga al sobiranisme, rere una mampara, per tal que tot quedi confús tampoc. Un parlament on la seva presidenta diu que s'abstindrà de participar en una consulta acumulable feta per etapes, desconcerta. Un conseller/ambaixador a Madrid que matisa tot el que diu la seva coalició fa riure. Una cambra, la catalana, saturada de propostes sobiranistes, tan confuses con discordants, va de broma. I si, per reblar el clau, un comunicador d'una radio pública titlla "d'insolvent" al cap de l'oposició es que no anem bé...Esperpèntic i patètic tot plegat després de cent dies de patir un govern que no governa i que juga a centrifugar les seves incapacitats culpant als demès.

Sabem que s'acosten eleccions municipals i que CiU tem que l'efecte de les retallades socials perjudiquin les seves expectatives electorals. Lògic, però aquest fet circumstancial no ho justifica tot ni permet la irresponsabilitat. És l'executiu d'Artur Mas el que ha de decidir com fer front als problemes de la crisi i no altres. No s'hi val centrifugar responsabilitats, aixecar el to i mentir en les xifres. Els primers cent dies del govern han estat farcits de despropòsits, contradiccions , errors i mentides. Les fugides endavant no duen enlloc, la culpabilització d'altres es una excusa que només serveix puntualment. Els ciutadans varen votar lliurement per ser governats eficaçment i no per escoltar retrets i excuses de mal pagador.

L'esperpent ha niat a Catalunya.