LES PARADOXES DE XAVIER TRIAS I CIA...

La política catalana no deixa mai de donar sorpreses i produir situacions paradoxals. Tant es així que, sovint, aquells que aixequen banderes de suposat canvi o renovació, en enlairar-les, se'ls hi veu la taca... o son veritables peces de museu o antiquari.

La primera paradoxa que vull comentar ha pres cos d'home, de candidat, en la figura de Xavier Trias quan gosa concórrer a les eleccions afirmant que representa el canvi.... que ell es el canvi !! Tothom sap els anys que fa que s'arrossega pels despatxos de les institucions del país, encara és present, en la nostra castigada retina, el seu vot alegre i entusiasta a la entronització de José Maria Aznar.

La segona gran paradoxa te lloc quan, l'amic Trias, ens diu que el model dels socialistes esta caducat i ell corre a buscar el suport, i es fotografià sense rubor, amb un camaleònic Ferran Mascarell. Vergonya els hi hauria de donar a tots dos!!

La tercera de les paradoxes la trobem, fent una rapida comparativa, entre les llistes electorals que encapçalen respectivament Jordi Hereu i Xavier Trias. Es obvi que el procés de primàries a "vitaminitzat" l' alcalde i que les incorporacions anunciades a la seva llista ho són de personalitats no sorgides dels rengles partidaris fent bona la voluntat d' obrir la seva candidatura a nous sectors ciutadans. A la llista de Trias repeteixen un munt de velles andròmines i conservant relíquies polítiques dels anys vuitanta que ja veuen la poltrona com un moble tan particular com entranyable.

La quarta paradoxa, i última per avui, esdevé quan sentim dir a Trias que Hereu és caduc i obsolet. L'alcalde recorda sovint que quan ell era jovenet, i encara no es dedicava a la política, ja veia a Puigdollers i Trias amb xofer i cotxe oficial. Sabran aquest parell el que és una T10?