DURAN I LLEIDA: ENTRE L'EGO I LA LLAGRIMETA

Les crítiques de Duran i Lleida a TV3

El narcisisme de Duran i Lleida ha arribat a assolir un grau superlatiu. El democristià ha assegurat, en una entrada al seu blog personal, que se sent millor tractat als platós de TVE i Antena 3 que no pas a TV3 "tot i ser la nostra". Però el dirigent d'Unió no ha tingut prou amb aquesta afirmació i s'ha atrevit a afegir que "els platós de TV3, llevat del de Josep Cuní, fa molt que no els trepitjo".

No cal ser gaire intel·ligent per endevinar que és el que hi ha darrera d'aquesta política de la llagrimeta que han emprat Duran i Lleida respecte a TVC. Tothom sap que alguns puritans -anònimament-han mogut els fils per fer desaparèixer de la graella de la televisió pública catalana programes com "Infidels". Tothom comenta que la rumorologia, i el ventilador, contra el "Polònia" té paternitat i maternitat. Tothom sap també quin és el pensament, i l'obra, d'en Duran i Lleida respecte les televisions públiques i, sobretot, respecte a algunes privades a les que recentment a fet algun que altre favor.

La queixa lacrimògena de Duran i Lleida no deixa de ser un insult a la intel·ligència dels ciutadans catalans precisament en una etapa en la que els consellers, diputats i membres de CiU es prodiguen a la ràdio i televisió pública catalana més que la publicitat pagada.

Les queixes de Duran, i la seva desconsideració envers Mònica Terribas, tan sols poden ser fruit de fosques maniobres al servei de ves a saber qui o malaltia narcisista.