INDEPENDENTISME O CANTONALISME EGOCÈNTRIC?

S' hi podrà estar d'acord o no. Pot agradar més o menys però l'opció independentista és legitima i respectable. Es clar que si! Ho és com qualsevol altre que es pugui manifestar mitjançant les regles i canals del joc democràtic. Ara bé, dit això, dins les diferents propostes que trobem a l'abast dels ciutadans hi ha de tot. Fins fa pocs mesos- quan Carod Rovira dissertava- ERC esdevenia un referent per a tots aquells que acompanyaven les consignes maximalistes amb un programa i un determinat discurs. Darrera les paraules de Carod i la seva gent es percebia un relat, un camí, un horitzó...Afirmo això per que es de justícia reconeixer que, dins del món de l' independentisme, ERC ha estat i és la formació que ha avançat més en el terreny d'una elaboració rigorosa de continguts programàtics. Malgrat això, paradoxalment, ha rebut mitjançant el vot dels electors un tracte dur, fins i tot injust. Una pena tot plegat per que desprès de haver escoltat dir a Carod:"El nacionalisme ha mort.Visca la nació!" hom tenia l'esperança de situar el debat polític en la esfera social i no en la de les identitats. Doncs bé,desprès de comprovar com ha esclatat la "bomba dels egos" a la si de SI un servidor ha arribat a pensar que alguns dels personatges "famosos" del nostre país estan més propers al cantonalisme egocèntric que a un plantejament independentista o estatista català. Es més, no voldria ser mal pensat ni profeta però, de cara a les eleccions municipals, tinc la impressió que dos narcisos no hi caben en el mirall de ERC.