UNA CIMERA A L'AIGÜERA

NO N'HI HA PROU AMB...

No n'hi ha prou amb quatre papers lliurats a darrera hora i set hores de reunió. No n'hi ha prou amb buscar un marc regi i un càtering digne i sense luxes. No n'hi ha prou amb muntar un estudiat decorat a joc amb el vestit de l'amfitrió i al més pur estil americà. No n'hi ha prou en fer servir la coneguda tàctica Tarradelles de dir que tot ha anat bé i no ésser cert. No n'hi ha prou amb omplir-se la boca de crides a la responsabilitat i a la il·lusió fent ji-ji-ja-ja. No n'hi ha prou amb aconseguir la valoració positiva dels articulistes de sempre... No, no n'hi ha prou amb tot això. És més, si després de tot aquest festival, el president de la Generalitat enlloc de fer una reflexió autocrítica només troba paraules per titllar els retrets a la cimera com un "intent d'enderrocar al govern" es que Artur Mas no ha entès res.

La cimera és a l'aigüera. Sí senyors. Damunt dels marbres de la cuina catalana només trobem quatre propostes de mínims i una bona cassola de frustració. El govern de la improvització, i dels canvis constants d'opinió, ha cremat la seva primera oportunitat de surar. No ha sabut condimentar els acords ni fer-los agradables, ni a l'olfacte ni al gust.

Diu Artur Mas que a tots ens jutjaran per l'esperit positiu i no per la bronca. D'acord, però convindran amb mi que no es pot empaquetar fum, per després etiquetar-lo i intentar vendre-ho. Això és, en llenguatge de la gent del carrer, un intent d'aixecar-nos la camisa.