SOBRE MADRID ,PUTES ,BOMBES O ESPARTERO..

Poc a poc, mentre uns cremen Madrid i els altres se’n recorden de la mare d’algú, el país es precipita per una pendent d’estupidesa imparable. Estem un xic malats tots plegats. El senyor del peixos i les barbes ha volgut fer una gracieta i ha provocat un enuig de dimensions astronòmiques. S’ha equivocat estúpidament, i molt. Com també s’equivoquen els que sobredimensionen el fet per treure’n un rendiment polític o electoral, per fer pàtria de franc sempre a costa de l'enemic de terra enllà oblidant el d'aquí al costat. Els temps que corren no estan ni per cantar fados ni per comèdies bufes protagonitzades per quatre professionals del “algú ho havia de dir”.
M’agrada parlar clar i amb contundència quan la direcció de les paraules tenen un destinatari individual, amb noms i cognoms, capaç de replicar com a grup polític o com persona. En aquestes ocasions no passa res, tot forma part del joc i dels efectes colaterals que es desprenen del combat partidari i de la picabaralla acceptada. Polèmiques al voltant dels nostres avantpassats o estereotips malintencionats sobre com som, o deixem de ser, els catalans, andalusos, portuguesos o espanyols esdevenen un mal rotllo entre ciutadans que procedim - tan se val- del nord o del sud.

Prou! Si-us-plau. Que calli tothom la bronca per poder seguir discutint civilitzadament, incontaminats, sobre el finançament, les retallades i les diferents respostes a la crisis... Ho demana un que sempre la fot pel broc gros però que amb la convivència no hi juga.