ELS ALTRES 11 DE SETEMBRE

ALLENDE,TRIAS I EL CINISME POLÍTIC

Poques banderes i molta gent, com mai enguany. La plaça Salvador Allende ha estat aquest agitat Onze de Setembre escenari, una vegada més, d’un homenatge al que fou president xilè enderrocat pel general Pinochet. Sota un respectuós i emotiu silenci els presents l’acte han escoltat les darreres paraules del president emeses des de Ràdio Magallanes. Sí, aquelles sentides paraules que no han deixat de donar la volta al mon inoculant llavors d’esperança a tots els oprimits i lluitadors per la llibertat:

“mucho más temprano que tarde, de nuevo, abriran las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor..”

Després de la històrica al•locució el ritual de l’homenatge ha estat l’habitual. Himnes de Xile i Catalunya a tot volum per acabar amb la combativa i emotiva cançó que va popularitzar Quilapayun i va versionar Victor Jara: ”Venceremos”. Fins aquí cap problema em diran vostès. Doncs sí que ha sorgit un de problema, i significatiu. El govern municipal que encapçala Xavier Trias ha retirat el suport institucional a aquest acte que compta ja amb més de dues dècades d’antiguitat. Per què? Segurament no els hi deu agradar gaire sentir lloances adreçades a un socialista, per molt que estigui mort i ben enterrat, víctima d’un violent cop d’estat. L’excusa esgrimida podria haver estat la pressupostària perquè aquest tema dona per molt i està de moda... Però, tan se val. El cert és que allò que ha causat major enuig als assistents ha estat l’espectacular cinisme polític de la regidora, Francina Vila, depositant una ofrena floral a la memòria de Salvador Allende després de negar el pa i la sal als organitzadors. Trias i CiU s’han equivocat de valent obviant entitats i col•lectius veïnals. Permetin-me parafrasejar de nou al president xilè el que diu en la seva darrera al•locució:

  “Tengo la certeza de que, por lo menos, habra una lección moral que castigarà la felonia..”

Això espero.

 

Foto: Organizadores del acto presentado por Eulogio Davalos