El blog d'en Joan Ferran

5.11.12

TV3 SOTA SOSPITA







TV3: ADÉU AL RIGOR, BENVINGUDA LA VERGONYA.


Que la ràdio i televisió públiques del país perdin credibilitat i rigor informatiu és un problema  molt seriós. Que TV3 perdi la vergonya, sense immutar-se, esdevé un drama democràtic. I es que, amics meus, som molts i de tots colors els que hem lluitat per preservar un model de servei públic de comunicació amb vocació de país. Un model on la llibertat dels professionals cohabités còmodament, sense conflictes, amb l’objectivitat i el pluralisme ideològic, social i polític de la nostra ciutadania.
Però, vet aquí, que una tele i ràdio nacional -com TV3 i Catràdio- deixa de ser un ens respectable en el precís instant en que traspassa la línia vermella que marquen els marges de l’objectivitat periodística; quan es fa tots els possibles per foragitar, de micròfon i pantalla, les veus dissidents amb el pensament uniforme que intenta imposar dia rere dia el Govern convergent.
Mal servei al país si la ciutadania percep -com comença a succeir- que les emissores públiques es van convertint, a marxes forçades, en un instrument en mans del govern amb intenció de popularitzar i difondre la proposta ambigu/messiànica d’Artur Mas. Mal servei al país quan es juga a sobredimensionar notícies i esdeveniments, o quan l’accent prioritari de la noticia recau sempre sobre temàtiques de caire sobiranista. Pobre representació del país real quan els entrevistats i convidats són, majoritàriament, personatges clarament identificats amb una determinada “visió” de Catalunya...
La defensa del pluralisme i l’objectivitat en els mitjans de comunicació públics ha estat una constant en el combat per a la defensa i preservació dels valors democràtics. Sabem que la majoria de treballadors i professionals dels mitjans de la Generalitat combreguen amb aquestes idees. Ara bé, vist el que estem veien darrerament a TV3 i Catalunya Ràdio puc afirmar que els directius i caps d’informatius s’han passat de la ratlla. Avui la informació es més tendenciosa que ahir. Continguts, les temàtiques triades i els convidats ens indiquen que el Govern fa servir els mitjans com a eina subliminar per arribar afavorir els postulats polítics d’Artur Mas. Els convido a repassar continguts i programació, facin llista de convidats i entrevistats... Observin, per exemple , com va ser tractat -i escarnit- el Manifest dels 300 Intel•lectuals espanyols pro federals en un programa matinal de TV3. Estic segur que es preocuparan. Garanties per evitar aquests fets?: Poques. Comprovaran que el organisme que ha de vetllar pel pluralisme als mitjans de la Generalitat (CAC) guarda silenci al respecte, senzillament perquè esta sota control d’un incombustible comissari convergent.
Catalunya mai serà lliure si renuncia a la objectivitat i pluralitat informativa.
No culpeu als professionals, molts d’ells sota amenaça d’ERO, sinó als jerarques ben pagats. No culpeu la veu del micró, tampoc la cara de la pantalla sinó la pressió sibil•lina i subterrània que exerceix l’atmosfera que destil•la el Govern de CiU. Un clima, una atmosfera, que propícia l’autocensura i la espiral del silenci. I és que malauradament, a hores d’ara, el problema de la llibertat dels professionals no rau, tan sols, en els famosos blocs electorals d’obligat compliment, sinó en un maccarthisme ambiental creat en base a un pensament política i patriòticament “correctes”.