LES PASSES ENRERE DE CiU

RULL I ELS MENXEVICS

  Sí, senyores i senyors, diuen que ha arribat el moment d’esmolar les eines. La campanya electoral ha començat i durarà, almenys, un any. Sembla que algú s’ha entestat en que aquest país estigui en campanya electoral permanent i que li sigui més còmoda la convocatòria d’eleccions que no pas la governança. A hores d’ara tothom fa el seu paperot. Oriol Junqueras intenta marcar perfil i li endossa una cop de destral a Artur Mas afirmant que la corrupció dels vells dirigents convergents li fa fàstic. ERC tem la contaminació. Acte seguit Josep Rull –figura en ascens després de la mort política d’Oriol Pujol- esperona als deprimits quadres del seu partit a ampliar la majoria sobiranista. Vol fer-los oblidar que el cap  de colla pretén difuminar les sigles de la coalició, no fos cas que recordessin en excés als Jordi Pujol, els Prenafeta o al 3%.

 

El beneït d’en Josep Rull els diu als seus correligionaris que han de fer “tres passes enrere per tal que el país faci una passa endavant”. Em fa gràcia aquesta afirmació tan, diguem-ne, leninista. Tothom critica a Podemos i a Pablo Iglesias de criptomarxista-leninista bolivarià i vet aquí que és el nacionalista Rull qui desenterra la literatura política d’en Vladimir.

 

Quan al maig de 1904 el revolucionari rus va escriure: ”Un pas al davant, dues passes enrere”, afegint-hi el subtítol “Una crisi al nostre partit” va voler criticar l’oportunisme dels menxevics en les qüestions polítiques i organitzatives al temps que parlava de les diferències internes entre majories i minories. La historia es pròdiga en paral•lelismes. La crisi de partit en la galàxia convergent hi es. No sé si a la sí de CiU hi ha minories discrepants o no, però sospito que línia dura, amb aroma bolxevic, potser sí.

  Pobrets els menxevics!