L’AVEL•LÍ, ‘ELS BREUS’ I LES DEFINICIONS

El proper dissabte 13 de desembre tindrà lloc a Vilanova i la Geltrú la presentació al públic del llibre “Breus reflexions des de l’esquerra 2010-2013”. Entre el mes de desembre de 2010 i el de 2013 un home bo, honest i solidari –l’Avel•lí Serrano Moreno- va anar escrivint notes, anàlisis i opinions diverses sobre l’actualitat social i política, la cultura i la vida quotidiana. La seva prosa entenedora convidava i convida a la reflexió. Els seus pensaments varen engrescar a altres persones a dir la seva per escrit. El que en un bon començament va ser una aportació individual, fruit d’una circumstancia particular, va esdevenir un exercici col•lectiu ple de bones vibracions. Tant és així que aviat tindrem entre les mans un parell de volums editats per ‘El Cep i la Nansa’ on hi podreu trobar això del que us parlo.

L’Avel•lí, en donen fe les idees que va deixar escrites, era un home d’esquerres de debò. Sí, d’aquells que coneixem més per la seva trajectòria i compromís social que no pas per paraules grandiloqüents pronunciades davant d’un auditori de convençuts. Us preguntareu on vull anar a parar amb tot això. Molt senzill. Més enllà de retre merescut homenatge a la feina feta per l’Avel•lí, vull sortir al pas de tots aquells que, durant els darrers temps, intenten apropiar-se del nom de les coses, de les definicions, del pensament que és patrimoni de tots. Diuen que el socialisme i la socialdemocràcia estan en crisi però, ves per on, ara resulta que tothom vol posseir el copyright de la marca socialdemòcrata. Ho pretén ERC. Ho reivindiquen els que han fugit del PSC. Sembla ser que ‘Podemos’ i PSOE competeixen per ajustar les seves propostes als canons de la Internacional. Fins i tot hi ha qui diu que CDC té una forta ànima socialdemòcrata. Són, som, com a criatures barallant-se per una joguina...

Deia l’Avel•lí en un dels seus Breus, després de parlar de Plató i Aristòtil, que ‘les idees socialistes s’han anat formant entre la utopia i la transformació material de la societat’. Sàvies paraules les seves que agermanen idees en plural i realitats concretes.

Sospito que, en aquest conjunt de més de 540 articles recollits en el llibre esmentat, el lector no trobarà cap definició definitiva ni cap intent apropiació de conceptes. ‘Els Breus’ escrits per l’Avel•lí són , sobre tot, oberts, polièdrics i interpretables. Perquè, amics meus, hom comença a estar fart de definicions exactes i tancades. Prefereixo pensar que el socialisme és el corrent de fons que, des de fa segles, lluita per l’emancipació dels humans, que ho fa sota l’impuls d’una moral i un sentiment difícil d’explicar, que està en el germen de tota rebel•lió contra el que és injust. L’Avel•lí ho tenia clar.

‘Els Breus...’ són una lectura balsàmica pels temps que corren.