LA VIDA SIGUE IGUAL......EN LA TELE PÚBLICA CATALANA

 

‘DESDOGMATITZAR’ TV3

 Tots el governs del món, el català també, tenen assignatures pendents, feines inacabades i problemes no resolts. L’executiu que presideix Salvador Illa, al menys fins al día d’avui, ha aconseguit asserenar la política catalana convertint les estridències parlamentàries en tempestes passatgeres tan sols protagonitzades des dels extrems. Això es bo. Malgrat constatar que l’oposició no està disposada a facilitar de franc la governança, el país comença a funcionar. Hi ha però un espai comunicacional públic a Catalunya que sembla condemnat -com a la pel·lícula El show de Truman- a repetir fins a la sacietat els tics, les gracietes i les soflames d’un temps que no tornarà. I es que, mes enllà del contingut groller d’alguns programes d’humor i esbarjo, constatem que tant TV3 com Catalunya Ràdio insisteixen en esdevenir els altaveus permanents del relat ‘processista’. El lèxic i l’univers simbòlic que traspua una part sustancial de la programació de la graella dels mitjans públics catalans esdevé estrany per a molts sectors de la societat catalana. Els continguts, les definicions i els conceptes emprats transmeten un marc de referència arcaic que no és propi de una ràdio i televisió pagada amb diners de tothom. La normalització institucional que representa l’arribada al Govern de Salvador Illa hauria de tenir, com a principal exigència, garantir la neutralitat política dels mitjans, l’objetivitat i el respecte per les diferents sensibilitats socials i culturals del país. El tema no es soluciona amb un repartiment de temps de presència política en antena, el mercadeig de càrrecs directius o triant els invitats a tertúlies i programes. Amb això ja no ni ha prou. Els governs nacionalistes van crear uns mitjans partidistes i pro governamentals contaminant-los fins el moll de l’os. En defensa del dret a una informació veraç cal fer canvis i actuar amb rigor i sense por. La desdogmatització dels continguts i els missatges subliminals de TV3 i CatRàdio és a Catalunya l’assignatura pendent d’aprovar des de fa un munt d’anys. Som-hi!