Vaig néixer i créixer al bell mig de Ciutat Vella. Al col·legi Collaso i Gil em varen ensenyar a llegir, i a l’església de Sant Pau del Camp, vestidet de mariner, vaig fer la primera comunió. La meva família i jo hem viscut sempre, per bé o per mal, vinculats a l’antic districte cinquè. Al llarg del temps he contemplat com desapereixien vells carrers, com naixia una Rambla, tancava Casa Leopoldo i es difuminaven els ambients que narrava en Vázquez Montalbán. A Ciutat Vella les he vist de tots colors, potser per això crec que els puc ben assegurar que mai com fins ara havia hagut tanta cura i recursos dedicats a la neteja del barri. Recordo que la senyora Rosa -una perruquera del carrer Nou de la Rambla- solia dir ‘No és més net qui més neteja sinó qui menys embruta’. A día d’avui aquesta dita popular ens convida a reflexionar i respondre, si menys no, a un parell de questions: com pot ser que amb un bon Pla com l’Endreça, i més diners que mai dedicats a la neteja, hi hagi algunes veus interessades en desprestigiar l’esforç que fa l’equip de Govern municipal de Barcelona?
Si bé és cert que cal incentivar entre la ciutadania l’assumpció de determinats comportaments cívics -que tenen a veure amb una correcta utilització dels contenidors i dels horaris de recollida de deixalles- no és menys cert que algunes persones juguen, sense cap tipus de escrúpols, a intentar desgastar la tasca i la imatge de l’alcalde Collboni. Legítima aquesta actitud? Potser sí. Però poc ètica, i pròpia de busca-raons o vençuts. Aquests mateixos que s’esquinçen les vestidures afirmant que el Pla Endreça és un bluf són els que embruten parets enganxant cartells a tort i a dret mentre observen, amb displicència, com algunes persones es salten les normes. Així les coses, cal preguntar-nos: qui desendreça?
<< Home