MALA GENT A MANO DERECHA

 

Serrat i la mesquinesa 

 El passat 28 de maig de 2026, l’Ajuntament d’Algete va aprovar, en un ple extraordinari, retirar el nom de Joan Manuel Serrat de l’edifici municipal que el duia des del 2007. L’espai passarà a dir-se en honor a un veí local, Cruz Epifanio Fernández. El que a primera vista pot semblar un simple ajust de nomenclatura és, en realitat, un gest revelador i preocupant. Treure el nom d’un dels grans cantautors —un artista que ha emocionat diverses generacions a Espanya i Llatinoamèrica— per reemplaçar-lo pel d’un veí il·lustre, per molt meritori que sigui, és un autèntic disbarat. Esborrar un nom que transcendeix el municipi i que formava part del patrimoni cultural compartit de tot un país al·legant falta de vinculació directa, es un despropòsit La dreta ha començat, amb una malaltissa febre revisionista, a expurgar de carrers, places, edificis i monuments noms que li són ideològicament incòmodes. El que va començar a Madrid amb algun canvi puntual s’ha convertit en una opció de neteja meditada. Avui li toca a Serrat a Algete; demà, en un altre indret, li tocarà a una altra figura incòmoda per a les ments obtuses de la reacció del PP i VOX. Si s’atreveixen amb Joan Manuel Serrat, què no faran aviat amb noms vinculats a la Transició democràtica, a la cultura popular transversal o a qualsevol figura que no encaixi en la seva cosmovisió? En el cas d’Algete, la decisió resulta especialment greu perquè Serrat mai no va ser un personatge politicament divisiu en termes locals. La seva obra uneix generacions que, d’una altra manera, tenen poc en comú. Substituir aquest vincle cultural ampli per un homenatge local —que es podia haver fet sense necessitat d’esborrar— transmet un missatge mesquí: allò universal val menys que allò propi. És la victòria del provincianisme simbòlic i dels nacionalismes victimistes. No es tracta de negar el dret de l’Ajuntament a honrar els seus veïns. Es tracta de qüestionar la necessitat de fer-ho a costa d’eliminar una referència cultural de primer ordre. Hauria estat més elegant i més intel·ligent mantenir el nom de Serrat i crear un nou espai per al professor i músic local. La cultura no hauria de ser un botí polític. Serrat, com Machado, Lorca, Alberti o qualsevol altra gran figura rellevant de les arts, pertany a tothom. Treure el seu nom no és un acte neutre d’administració municipal: és un gest d’estretor de mires. Atents, doncs, al que se’ns ve a sobre.