EL GENERO HUMANO ES LA INTERNACIONAL...

 

DE FORA VINGUEREN... 

 En aquest país de patidors de mena hi ha forces polítiques que desitgen la creació d’una Marca Hispànica capaç de preservar les essències del pa amb tomàquet, el Tió i la botifarra amb mongetes. Cal mantenir a ratlla els forasters, diuen en veu melancòlica els molt beneits. Torna a estar de moda, en alguns ambients de les cavernes nacionalistes —de totes elles— el vell refrany «De fora vingueren i de casa ens tragueren». Aquesta gent encara no ha comprès que el món canvia i que ho fa a una velocitat vertiginosa, que a casa nostra la societat evoluciona a tots els efectes. Que no serveix de res repartir, com fa una senyora de Ripoll, pedigrís i genealogies incontaminades. A un servidor de vostès li tallen els cabells i li retoquen la barba en una perruqueria de l’Eixample; la gestionen a les mil meravelles una família magribina establerta a Barcelona des de fa temps. Sovint necessito un tractament de reflexologia podal; sense ell, els ossos i articulacions dels meus peus patirien l’indescriptible. Doncs bé, les mans de Lin, una noia oriental, són pur bàlsam curatiu. Confio els meus ulls a la mirada atenta del doctor Mansur. Ell és un oftalmòleg sirià de provat prestigi. La meva cafeteria preferida la regenta un matrimoni catalanoargentí. Tracte afable, preus continguts i racions abundants són marca de la casa. La noia dominicana que treballa al forn de pa m’alegra el dia quan em saluda cada matí amb un «Bon dia, maco». La meva veïna del quart, Doña Vicenta, passeja cada dia acompanyada d’una jove llatina que estira la cadira de rodes, li explica històries i la cuida amb delicadesa. Com és obvi, continuo comprant als comerços del barri de tota la vida, el bacallà a la senyora Masclans del mercat i les camises al Gasca. No sé com van arribar totes aquestes persones fins al meu barri, ni goso preguntar-ho. Desconec si en algun moment van haver de burlar la legalitat, saltar una tanca amb concertines o fugir d’ Arbeca. Només sé que són éssers humans, que ja formen part d’una comunitat que no va sobrada de persones afectuoses, honestes i treballadores. Entesos?