POUM i Estatut

Avui fa 70 anys que es va fundar el POUM i, avui, s'ha firmat l'acord del nou Estatut de Catalunya, el tercer Estatut de Catalunya. Aquest text estatutari és el primer elaborat mitjançant una ponència parlamentària desprès d'un llarg i fatigós procés de discussió, aportacions i participació popular.
El POUM va néixer fruit de la unificació política de la gent del Bloc Obrer i Camperol d'en Joaquim Maurin i els camarades d'Andreu Nin militants de la Izquierda Comunista donant pas a una formació revolucionària d'inspiració marxista i troskitzant.
L'aprovació de l'Estatut ha generat una atmosfera de distensió oàsica en la política catalana centrifugant la controvèrsia més enllà de l'Ebre. Ara cal, doncs, serenor i un respecte vers el tràmit parlamentari espanyol tan exquisit i rigorós com el que ha gaudit durant el seu periple català. Ambdues cambres són emanació de la voluntat popular i per tant sobiranes. No oblidarem que milers de catalans voten sempre a les eleccions generals.
El POUM també va ser emanació d'una voluntat d'homes i dones que desitjaven canvis revolucionaris. És clar que eren altres temps i amb unes altres gents. La coincidència del dia d'avui em suggereix respecte a la voluntat dels parlaments i consideració pels lluitadors dels ideals que, com Salvador Clop, moriren en acte de serveis -parlant de les utopies a la gent- just setanta anys desprès de la fundació del Partit Obrer d'Unificació Marxista.

Joan Ferran