Impacients

No tenim remei. Matem tot el que és gras. Som com nens petits, impacients. Cremem etapes amb voracitat compulsiva. Tot just començar oficialment la campanya del Referèndum, Artur Mas ja ha desplegat tot un ventall de propostes polítiques de partit que, òbviament, no tenen res a veure amb el Sí o amb el No. Al mateix temps, en un altre indret, un Carod Rovira amb cara de circumstàncies demanava suprimir immediatament el recàrrec de la benzina destinat a la sanitat... Després de gairebé dos anys de “reflexió” al voltant del text estatutari, sembla que ara haurem de suportar durant uns quants mesos un munt de propostes miraculoses per guarir els mals del país. Que la presa no fabriqui impacients! Sembla ser que darrerament en la política catalana tot esdevé més volàtil i imprevist, tot puja i baixa a velocitats insospitades. D’acord. Ja ho entenc, però als famèlics de poder se’ls veu el llautó. Paciència doncs i al tema. Ara toca triar afirmació o negació. Ara cal decidir si ens quedem amb l’Estatut caduc del 79 o bé amb el nou del 2006. Temps hi haurà per fer balanç i dir quina gent ens ha de dur a la “terra promesa”. Els dic sincerament: crec que a Catalunya li convé dir Sí amb contundència.

publicat a e-noticies