El promesòmetre

S’ha inventat el promesòmetre. Per qui no ho sàpiga aquest és un estri dissenyat per a mesurar i quantificar les promeses “ful” que per minut pot vomitar l’Artur Mas. Avaluen tant el seu cost econòmic com l’índex d’insolvència de l’emissor. És una eina necessària desprès d’observar l’allau de promeses de la dreta catalana.

La deriva ultra conservadora de les darreres propostes convergents contrasta amb la imatge que fa uns anys ens volien donar del seu líder. Fa un temps ens deien que el reiet Artur era una espècie de Kennedy –no jugaren a Bill Clinton per allò de la becària- però, recentment, hem descobert que aquest noi ha esdevingut una versió “botifarra amb seques” d’en George Bush.

Els xecs indiscriminats, els premis a l’anglès i les promeses agosarades i incomplibles són l’instrument que fan servir els polítics que es saben comdemnats a perdre. Per què? Molt senzill, perquè mai les hauran d’aplicar. Prometre és molt més fàcil que complir. Fem memòria. Quantes coses es van prometre en els darrers vint i tres anys i no han vist la llum?

Article que m'han publicat a e-noticies