ADIOS PIQUE,

Refranys “populars”

Com que “a l’estiu tota cuca viu” els lectors em permetran –i excusaran- unes petites frivolitats al voltant de la visita i les ordres del senyor Acebes respecte el rumb que ha de prendre el PP català i, amb ell, el senyor Piqué. Si opino d’això els coreligionaris d’Acebes em diran, i amb raó, allò de “cadascú a casa seva i Deu a la de tots”. Cert, i hauré de callar per educació. No obstant un servidor, a la intimitat i entre amics, podrà exclamar sense embuts: “de ponent, ni vent, ni gent, ni casament” i em quedaré molt satisfet per que, vistes les darreres notícies, també es fa bona la famosa dita: “de fora vingueren que de casa ens tragueren”. I, hom pot arribar a comprendre, que els amics més ultres del PP pensin allò que diu: “més val cabana buida que casa plena de llops”. D’acord, ells sabran el que fan, i el que volen fer a Catalunya, més enllà de facturar recursos al Tribunal Constitucional.
Vist el que hem vist potser hauríem d’anar pensant que “casa de poc fonament l’enderroca un xic de vent”. I ara, després de l’eliminació selectiva d’en Josep Piqué, podríem arrodonir aquest petit article, pensant en Rajoy, afirmant que: “petita brasa, crema una casa”. La del carrer Gènova, és clar.