CAT..WOMAN : UN BON ADHESIU
Ahir un grupet de carallots inspirats en les doctrines de Sant Artur Màrtir de l’Aritmètica es varen dedicar al pringòs esport de col·locar adhesius allà a on no toca. Sí, sí, un munt d’homogènies i boniques bicicletes varen encetar la jornada amb un additiu que no ve de sèrie, que és optatiu. Però, aquests brètols enganxadors que aspiren a pensar per tots i potser a decidir per tots, les varen decorar amb un distintiu suposadament nacional. I així, amb aquesta acció una pàtria sotmesa al jou infernal dels ocupants espanyols –i ara també sud americans, xinesos, senegalesos, magrebins...- sabran que CAT no són les primeres lletres dels mots catet i catifa si no quelcom més profund.
Ahir els fidels seguidors de Sant Artur Màrtir de l’Aritmètica i de la seva variant Felipista –d’en Puig, que quedi clar- després de tan heroica acció en pro de la sobirania nacional varen anar a fer el ressopó. El menú va ser regat amb vins de Mas Pujol, el pa amb tomàquet i el pernil de Camprodon no hi varen faltar, la botifarra amb seques, la crema catalana i els carquinyolis varen servir per acabar-ho d’adobar. El “xupito”, això sí, era optatiu entre la Ratafia i els Aromes de Montserrat. Després va haver-hi cigaló a discreció.
La nit va cloure, com no, en un after. De bon matí els bons minyons de casa bé i bons costums varen arrodonir la diada seguint la tradició. El tortellet per dinar a casa la tieta no podia faltar. I saben una cosa? No se’n podien estar. Cada deu minuts guaitant per la finestra del menjador per veure les bicing passar , allà va! -Xisclaven amb patriòtica emoció-. Una bici amb procés de nacionalització!
Pobrets.
<< Home