ESCOLES I ...

Números difuminats

Ahir es varen aprovar els pressupostos de la Generalitat per l’any 2008. La sessió de debat parlamentari va quedar relegada a un segon plànol informatiu a causa de l’afer de rodalies. És una pena que hagi estat així. La discussió sobre els comptes que presenta el Govern, normalment permet esbrinar les intencions de l’Executiu, com pensa gastar els diners i quina orientació prendran les despeses públiques. Deia que és una pena que hagi estat així, per que el xou muntat al voltant de la petició de dimissió de la ministra Magdalena Álvarez no sols no serveix per a res, si no que ha esdevingut un exercici de pirotècnia inútil i poc edificant. Malgrat tot, els comptes són aquí i m’agradaria destacar-ne un parell d’aspectes més enllà dels increments ja coneguts en despesa social i infraestructures. El país ha crescut en població i precisa més escoles i atenció sanitària. Així, els Departaments de Salut i Educació creixeran per damunt del 5,8%, intentant donar resposta equilibrada i de qualitat en dos àmbits on la cohesió social està a prova. Els nivells d’absorció de les noves demandes socials han estat bons fins ara. Amb aquests nous pressupostos s’intentarà que arribin a ser òptims. El govern ha procurat en aquestes dues grans àrees de despesa estar a l’alçada de les circumstàncies. Ho ha aconseguit. És una llàstima que les notícies positives ocupin un espai reduït i difuminat en els mitjans de comunicació. El soroll i la picabaralla, malauradament acostumen a ser més atractius.