¿SECTARIO YO?... TURURÚ

Tranquil Jordi, tranquil...

Estic decebut. Ahir, amb motiu de la picabaralla sobre els mitjans de comunicació públics, en Jordi Pujol va dir que en Joan Ferran –un servidor- era un sectari, i que eren prou conegudes les meves habilitats per embolicar la troca. Hores després un diputat amb aparença d’haver sortit de la pel·lícula Alatriste, va ser tan poc original que va repetir el mateix qualificatiu que l’expresident havia expressat i, a més, va afegir que el tal Ferran tenia comportaments antidemocràtics i deslleials.
Em preocupa aquest fet. Millor dit, que en Ridao m’adjectivi se me’n fot però, que ho faci l’expresident Pujol, donada la seva rellevança, m’inquieta.
Sempre he respectat la figura institucional d’en Jordi Pujol, amb la mateixa intensitat que he combatut el seu projecte polític, però ahir em va amoïnar que pensés que sóc simplement un sectari. I no ho dic per mi, si no per què el fet em va semblar d’una superficialitat no habitual en l’expresident. Però tranquil Jordi, tranquil, no passa res. Modestament, més enllà de les tergiversacions interessades d’alguns, el que plantejo sobre els mitjans de comunicació no és cap crítica al col·lectiu de professionals. Res d’això. Intento exposar, comprovo que sense fortuna, que al llarg de vint-i-tres anys de govern convergent s’ha intentat dibuixar un univers simbòlic, una visió del país i del seu entorn sota l’òptica del nacionalisme conservador. I aquest fet, en certa mesura, ha quallat creant costums i inèrcies a la si dels mitjans generant –crec- formes d’actuar que no es corresponen amb l’esperit de les noves lleis. Insisteixo, una ràdio i televisió pública catalana ha d’estar feta en català, ha de ser nacional però, no nacionalista. Això implica dotar-la d’entre altres coses, d’un llibre d’estil, d’un llenguatge i uns continguts on s’hi puguin identificar tots els sectors socials del país. Caldrà doncs corregir mètodes sedimentats al llarg de més de dues dècades. I això ha de repercutir en benefici dels professionals per poder treballar amb més llibertat.
Lamento que en Jordi Pujol hagi preferit llençar-me l’anatema abans que intentar tractar el tema amb profunditat. Sospito que aquesta discussió no l’interessa. És obvi que a CiU i algú que altre ja els està bé el statu quo actual.