OPORTUNISTES ! ! !

CiU: paradigma de l’oportunisme

Fa un parell de dies parlàvem del conegut llibre d’en Lenin “Un pas endavant, dos enrere”, per il·lustrar l’ambigüitat del discurs de l’Artur Mas. Avui podem seguir remenant conceptes polítics i terminologia d’altres temps, que continuen sent vigents i que descriuen les formes d’actuar de CiU.
Algú ha definit els oportunistes i l’oportunisme polític com la característica de grups, partits i moviments que, tant en el terreny de la teoria com en el de l’estratègia, es mouen sempre sense una base de principis clarament definida, adoptant alegrement el punt de vista que més els interessa malgrat que, aquest fet, estigui en contradicció amb el seu discurs o les seves creences. Aquest és el cas de l’Artur Mas pel que fa a temes tan diversos com l’anomenada Casa Gran del Catalanisme o la convocatòria de la manifestació de primers de desembre.
Pels amables comentaris a peu de columna de molts lectors, sé que els agradarà que citi novament als clàssics del pensament polític. Els diré que va ser Rosa Luxemburg qui, en el seu llibre “Reforma o Revolució” (1900) va escriure abastament sobre “l’oportunisme en la teoria i en la pràctica”. Però, és clar, eren altres temps. Llavors la dirigent socialista criticava les tesis d’un llibre d’en Bernstein, i avui parlem de coses petites i insignificants com les crides oportunistes a manifestar-se que llença un partit desorientat encapçalat per un polític que, malgrat treure majoria de diputats, va ser incapaç per prepotència, de pactar amb ningú i que ara s’apunta al club de la pancarta.