LA CASA DE L´ARTUR

La casa adossada

No sé si la casa que ens vol vendre l’Artur Mas és gran o no però, estic segur que té portes estretes i finestres petites. Això sí, és sens dubte una casa adossada. Adossada a un passat polític fet d’ambigüitats calculades, i presonera d’un present desorientat i erràtic. A casa nostra la gent sol ser educada i respectuosa. Així, a l’acte inaugural del nou habitatge convergent han assistit dirigents de les patronals i dels sindicats, empresaris, entitats i personalitats polítiques de tota mena. És natural que així sigui. Però, malauradament per al món convergent, la nova casa adossada d’en Mas no ha sorprès ningú. La decoració és la de sempre però, disposada de manera diferent. El mobiliari corcat i l’ambientador segueix escanpant la flaire del victimisme. No hi ha res de nou al rebost, i a la taula un munt de plats reescalfats i guarnits amb els fruits de la tardor política: Referèndum a l’estil “tribunal constitucional” com a entremès i, de postres Govern concentrat a “l’Estatut escaldat”.
La nova casa adossada fa olor a refregit, a oli recremat i aprofitat. Això sí, les esquerdes segueixen amagades sota la senyera i, l’equip de música brama a tota pastilla no fos cas que algú pogués escoltar les paraules farcides de sentit comú del rellogat Duran Lleida.
La casa adossada de portes estretes i finestres petites pateix seriosos problemes estructurals. No està pensada per viure si no que s’ha bastit sobre la urgència per sobreviure.