JORDI HEREU DES DE XINA

JOCS SENSE MARXA ENRERE

La cerimònia inaugural a la qual he pogut assistir per invitació de l'alcalde de Pequín m'ha impressionat. Acabem de sortir d'un estadi que sembla que hagi estat construït a propòsit per a l'espectacle. I amb la visió que hem contemplat un espectacle únic que ha conjugat l'expressió de la Xina tradicional i la moderna. La Xina volia demostrar que torna a estar en el primer pla del món, i no n'ha quedat cap mena de dubte. Ha volgut unir sensibilitat artística i gran capacitat tecnològica.El director de la cerimònia, el cineasta Zhang Yimou, ha pretès mostrar l'expressió d'un poble amb un codi estètic propi sense deixar-se emportar pel folklore gratuït i sense fer cap concessió a les tendències externes. Hi ha una nova Xina que, després de les revolucions, recupera tota la força del seu passat. La Xina ha recordat a tot el món quins van ser els seus invents més crucials per a la humanitat, com, per exemple, el paper, el compàs, la pólvora i la impremta. Però res a la Xina té un únic significat, i en el número de la impremta, les caixes també dissenyaven els caràcters de les Analectes de Confuci, que alabaven el concepte de l'amistat.Els Jocs Olímpics són un somni col.lectiu, ho sabem prou bé. Aquí també. Es palpava una autèntica emoció entre els milers de voluntaris i també en el públic. Espanya ha estat molt ben rebuda quan la delegació --amb molts atletes catalans, per cert-- ha començat a desfilar: la televisió xinesa ha ensenyat tant imatges dels prínceps com de l'expresident del COI Juan Antonio Samaranch, a qui estan enormement agraïts. La Xina recorda molt els seus amics.També hi ha hagut orgull, autoafirmació. Recordem que la Xina històricament ha estat envaïda per grans potències. Ahir el públic cridava "Ànim, Xina", però qui no aprofita grans esdeveniments per fer autoafirmació. La Xina, amb uns Jocs Olímpics com aquests passa a relacionar-se més amb el món. La cerimònia del dia vuit del vuit del 2008, a les vuit, ha suposat ratificar el moviment olímpic. Els valors olímpics, que són positius en si mateixos, s'han reafirmat. Hi han desfilat 204 països de tots els continents, ideologies i religions. Avui molta gent ha pogut aplaudir al mateix temps Palestina i Israel. Avui el públic de Pequín ha aplaudit fortament la delegació de Taiwan, denominada Xina-Taipei, una fórmula proposada pel mateix Samaranch--, en un pas més molt important per poder tancar diverses dècades d'enfrontament.La República Popular de la Xina fa un pas més amb aquests Jocs Olímpics per passar a ser global. Això podrà implicar noves crítiques, però més coneixement. Quan algú s'obre a l'exterior ja no hi ha marxa enrere. "Ha quedat oberta una porta", va explicar ahir a la nit Jacques Rogge. Una porta per la qual podran passar influències si hi ha amistat, si hi ha contacte. Des de l'amistat, la Xina sempre tindrà Barcelona al seu costat per poder col.laborar, cooperar en la seva evolució cap a un Estat de dret, amb respecte, sense aprofitar fórmules oportunistes.La meva presència a Pequín també té l'objectiu de ratificar l'aposta de Barcelona per l'olimpisme. La nostra experiència va deixar empremta. Ahir les cadenes de televisió nord-americanes NBC i ABC de Chicago --ciutat candidata olímpica-- em preguntaven quin va ser el gran èxit de Barcelona. Els he contestat que va ser transformar la ciutat en ocasió dels Jocs, crear una il.lusió col.lectiva i, al mateix temps, una determinada marca o model Barcelona, d'excel.lència en la gestió. Vull seguir reafirmant que seguirem organitzant grans esdeveniments esportius, com el Global Sports Forum, el febrer de l'any 2009, o els Europeus d'Atletisme del 2010. També aprofitaré la marca Barcelona per poder col.laborar amb la campanya de la candidatura de Madrid 2016.De moment, després d'aquesta cerimònia inaugural, em queda la impressió que la Xina ha fet un pas més d'obertura cap a l'exterior, que ja no tindrà marxa enrere.