ES FA I FARÀ TOT EL QUE ES POT...

Miracles

El president José Montilla ho va dir de forma clara i diàfana en la darrera sessió de control parlamentari: “Ningú pot fer miracles”. És d’agrair la sinceritat amb la que parla el President. Fa mesos també va ser contundent i rigorós quan va manifestar, sense embuts, que la situació econòmica era greu i que a la crisi se l’havia d’anomenar pel seu nom i sense eufemismes. El govern català, a l’igual que el govern espanyol, ha pres al llarg dels darrers mesos tot un seguit de mesures per tal de fer front a la dramàtica situació econòmica i a l’atur creixent. Probablement aquestes mesures encara siguin insuficients –no ho discuteixo- però, el que no és raonable és la tàctica de l’oposició de culpabilitzar als adversaris d’una situació global, mundial. Les accions dels executius es fan i s’impulsen amb rigor i serietat però cal que tothom reconegui que la conjuntura es dinàmica, canviant, i que aquesta circumstància exigeix no sols el seguiment dels temes, si no també imaginar noves mesures per fer front a la crisi. El president Montilla demanava als seus adversaris de la cambra catalana propostes concretes i no sols crítiques. Si algú, des de l’oposició, pensa que estripant i culpabilitzant el govern de la crisi en traurà un immediat rendiment electoral s’equivoca. El ciutadà sap el que es pot fer i el que no. El ciutadà agraeix que se li digui que “no es poden fer miracles” i alhora, que “es fa tot el que es pot”. El ciutadà sap llegir quina és la responsabilitat de cadascú sigui govern o sigui banca, sigui treballador o empresari. I com, és obvi, sap que els miracles no existeixen.