SEAT DIU ....SI

Matias Carnero

La història ens demostra que hi ha un sindicalisme per cada temps i un temps per a cada sindicalisme. La història ens mostra com les corrents polítiques i sindicals que evolucionen i s’adapten als nous temps perviuen i les que no ho fan desapareixen o devenen un cau de nostàlgics.
El referèndum de SEAT és una manifestació de pragmatisme, d’utilitat immediata al servei dels treballadors. Tots sabem que respecte a les lluites obreres podem bastir-ne un discurs ideològic sobre la perversitat del sistema i el paper suposadament “entreguista” d’alguns sindicats. Qui ho faci s’equivocarà. Els temps que corren no són bons per la lírica revolucionària. No seria just demanar accions numantines als treballadors de Seat. Tampoc podem demanar un resistencialisme ferotge als sindicats. No. La serenitat i la lucidesa de dirigents sindicals, com Matías Carnero, mereixen l’aplaudiment i consideració de la ciutadania. Ara cal que des dels àmbits del poder econòmic i financer sorgeixen persones que prenguin la paraula amb el seny i el sentit comú d’aquest sindicalista de la UGT. Els treballadors ja col·laboren. Ara cal un pas al front d’altres agents socials i una actitud menys agressiva dels partits que no governen.