I ARTUR MAS CALLA...I CDC NO SAP QUE DIR...

Qui parla en nom de CDC?

La relació entre l’anomenat cas Millet i la Fundació Trias Fargas és una font inesgotable de notícies. Avui hem pogut llegir a la premsa noves dades que demostren que a la “Casa Fosca” de CDC no tothom sap què fer, ni que dir. Hom pot arribar a comprendre que l’allau d’elements nous que van apareixent en premsa, dia rere dia , són un escull important per als convergents que vulguin justificar allò que és a totes llums injustificable. Però, no és menys cert que a CDC, com a un dels grans partits del país, se li suposa una primera línia de líders suficientment preparats per donar raons i explicacions. Doncs bé, no és així.

Per l’opinió pública esdevé del tot incomprensible veure com, la cúpula convergent, gosa dipositar en la persona i les paraules d’Agustí Colomines la defensa de les seves accions i actuacions.

On és Artur Mas? On és en Xavier Trias, principal beneficiari de la propaganda pagada amb els diners de la música? Perquè no donen la cara? De què tenen por?

Agustí Colomines ens diu que si parla i tira de la manta Catalunya esdevindrà Itàlia. Doncs potser sí, però, sobretot, per què el seu to i les seves paraules amenaçadores tenen l’estil d’en Berlusconi.
Colomines diu que s’avorreix a Catalunya. Impossible! Aquest home no pot estar avorrit perquè se li ha girat feina. Haurà d’explicar què ha fet i què feia la Fundació que dirigeix. Al senyor Colomines se li pot acceptar que estigui preocupat, indignat, trist... Avorrit mai.

Però, el més lamentable de tot plegat és comprovar com Artur Mas –un polític que aspira a governar- és incapaç de gestionar la comunicació externa del seu partit, i deixa aquesta feina en mans de personatges tan poc convincents i comunicatius com els Colomines o els Puigs.
Tan espantats estan? Ho és que potser alguns d’ells estan esperant l’aparició mítica i contundent de personatges com en Jordi Pujol?

Ell si que era capaç de donar la cara saben, fins i tot , que sovint no tenia raó!
Més enllà de donar explicacions convincents respecte les activitats de la Fundació Trias, CDC té un problema seriós d’imatge pública, de veu pública. Les paraules tavernàries d’en Colomines, i la seva ira, no són pròpies del responsable d’un fundació que ens vol fer creure que practica la “difusió” cultural. Però, en aquest serial hi ha quelcom més greu: el silenci d’uns dirigents encapçalats per l’Artur Mas, que no saben què dir ni què fer, tot confiant en què la boira ho difumini tot. O prefereixen el ventilador?