CARTA A ARTUR MAS.. DE BON ROTLLO

Benvolgut Artur,

Hi ha moments a la vida i a la política en què cal saber prendre decisions. Ja saps del que parlo. Fa dies que els diaris en van plens. Tothom ho comenta al mercat, a la feina, al bar, a casa... En Félix Millet ens va enganyar a tots plegats i ara se les haurà de veure amb la justícia. Doncs bé, que la justícia faci el que hagi de fer sense pressions de cap tipus ni altres consideracions interessades. Però, és clar, he de confessar-te que estem un xic preocupats. Hem seguit pels mitjans de comunicació les declaracions de l’Oriol Pujol Ferrusola dient que era una “provocació” mostrar els comptes de la Fundació Campalans. També hem vist a un impertèrrit Felip Puig parlant, sense complexes, de foscos interessos...

Artur, deixem-nos de punyetes! Ja sé que no us quadren els números. Sé també que necessiteu temps per trobar factures i justificar els fluxos de diners que viatjaven entre partitures musicals. Ho sé. Tot això és lògic. Però, el que no té nom és que el principal partit del Parlament de Catalunya s’amagui sota la retòrica i la trampa fàcil. Parleu de legalitat però, no de moralitat. Dieu que Hisenda ho sap tot però tu, Artur, ets incapaç de pujar a un faristol i dir-nos en què us vareu gastar els diners del pastís. Fins i tot feu veure que no teniu ni idea d’on han anat a parar els que va rebre Colom, ni la seva quantitat. Calleu sobre qui era el seu avalador,etc.
Penseu ensenyar els comptes, i els seus llibres, o haurem d’esperar a que s’escriguin de nou a corre cuita?
Artur, en política cal saber prendre decisions, donar la cara, corregir errors, assenyalar culpables – si s’escau- i explicar-se. La gent de CDC heu decidit callar i el ciutadà té dret, davant d’aquesta actitud- a exigir i desconfiar. Els teus adversaris tenim, òbviament, dret a emplaçar-te.

Artur tu ets el principal representant del teu partit. Ho sento, et toca. No s’hi val que en Felip i l’Oriol Pujol surtin una estoneta a distreure el personal. No és seriós.Parla.