LA LLUITA VEÏNAL EN POSITIU......
Velles i noves lluites veïnals
El moviment veïnal va jugar un paper fonamental en la transformació de les nostres ciutats abans, durant i després de la Transició política. Molts dels nostres barris i carrers avui serien d’una altra manera, segurament pitjors, si no hagués existit el combat veïnal. Una exposició, ubicada a la capella de Sant Àgata, recordarà un munt de batalles urbanes mitjançant documents, fotografies i vídeos dels darrers 40 anys. El ciutadà podrà així, donar un cop d’ull a la història recent de la seva ciutat i, possiblement destil·larà un agraïment adreçat a aquelles persones que, anònimament, varen invertir energies i forces en les lluites veïnals. Què queda de tot allò? Es preguntaran alguns. No seré jo qui en aquestes línies obri la discussió sobre el paper dels nous moviments socials, ni sobre el rol futur del moviment veïnal. No. Ara bé, d’aquelles lluites i dels seus múltiples èxits hi trobo conseqüències positives en algunes de les accions de les administracions. Permetin-me un exemple fàcil: ahir l’Ajuntament de Barcelona va anunciar a bombo i plateret que més de 300 carrers s’il·luminaran durant les festes de Nadal. Res d’estrany té això, diran vostès. Tenen raó però, el consistori barceloní s’ha afanyat a dir que, a més d’afavorir el teixit comercial i l’espai públic com a element de convivència, reduirà un 30% el consum energètic aplicant noves tecnologies. També activarà el transport públic per restringir l’accés i evitar el col·lapse del centre de la ciutat, per exemple. Aquesta preocupació per l’espai, el transport públic i l’estalvi energètic no sorgeix del no res. Malgrat ser cert que les formacions polítiques fan un discurs “sostenible” des de els governs, no és menys cert que una simbiosi positiva amb l’exigència veïnal els força a actuar amb més cura en tots els terrenys.
El paper dels moviments cívics per canviar la vida en positiu continuen sent molt importants. Que perduri la seva exigència com un dels antídots més eficaços contra els mals governs o la corrupció.
El moviment veïnal va jugar un paper fonamental en la transformació de les nostres ciutats abans, durant i després de la Transició política. Molts dels nostres barris i carrers avui serien d’una altra manera, segurament pitjors, si no hagués existit el combat veïnal. Una exposició, ubicada a la capella de Sant Àgata, recordarà un munt de batalles urbanes mitjançant documents, fotografies i vídeos dels darrers 40 anys. El ciutadà podrà així, donar un cop d’ull a la història recent de la seva ciutat i, possiblement destil·larà un agraïment adreçat a aquelles persones que, anònimament, varen invertir energies i forces en les lluites veïnals. Què queda de tot allò? Es preguntaran alguns. No seré jo qui en aquestes línies obri la discussió sobre el paper dels nous moviments socials, ni sobre el rol futur del moviment veïnal. No. Ara bé, d’aquelles lluites i dels seus múltiples èxits hi trobo conseqüències positives en algunes de les accions de les administracions. Permetin-me un exemple fàcil: ahir l’Ajuntament de Barcelona va anunciar a bombo i plateret que més de 300 carrers s’il·luminaran durant les festes de Nadal. Res d’estrany té això, diran vostès. Tenen raó però, el consistori barceloní s’ha afanyat a dir que, a més d’afavorir el teixit comercial i l’espai públic com a element de convivència, reduirà un 30% el consum energètic aplicant noves tecnologies. També activarà el transport públic per restringir l’accés i evitar el col·lapse del centre de la ciutat, per exemple. Aquesta preocupació per l’espai, el transport públic i l’estalvi energètic no sorgeix del no res. Malgrat ser cert que les formacions polítiques fan un discurs “sostenible” des de els governs, no és menys cert que una simbiosi positiva amb l’exigència veïnal els força a actuar amb més cura en tots els terrenys.
El paper dels moviments cívics per canviar la vida en positiu continuen sent molt importants. Que perduri la seva exigència com un dels antídots més eficaços contra els mals governs o la corrupció.
posted by Joan Ferran @ 5:43 p. m.
.jfif)
<< Home