MAS I MOURINHO REIS DE LES EXCUSES
Sembla mentida però, és veritat. Al nostre país troben articulistes i tertulians disposats a pontificar sobre la decadència de la "classe política" quan ells mateixos esdevenen els principals propagadors del pessimisme que du, sovint, al nihilisme o la desafecció. Sembla mentida també però, no deixa de ser cert que després del numeret ploraner de Mourinho -fent culpable de les seves desgràcies a forces ocultes- encara trobem emuladors del portuguès, com Duran Lleida, capaços de centrifugar les responsabilitats que els són pròpies. L'entrenador madrileny no ha aconseguit que el seu equip jugui bé al futbol i té un problema. Mas i Duran no aconsegueixen governar bé i, òbviament, generen un problema cívic de considerable repercussió social. Tant és així, que tothom intueix que s'excusen amb els milions que no arriben de Madrid per amagar la veritable naturalesa de les seves polítiques. A saber: debilitar l'esfera de la cosa pública en benefici d'uns quants privilegiats. Volen la prova? Com diu Carme Chacón, el regal a les grans fortunes mitjançant la supressió dels trams alts de l'impost de successions, la reducció de l'IRPF a uns poquets o l'augment de sou d'alguns alts càrrecs ho són.
Alguns prohoms del nacionalisme conservador -oblidant lliçons de la història- sostenen que no s'ha de fer oposició a cop de pancarta; fins i tot qüestionen la idoneïtat de les manifestacions del primer de maig. Doncs...Que es preparin! Els ciutadans d'aquest país estem disposats a defensar amb ungles i dents les conquestes socials. Ho farem amb pancartes, xiulets i tantes manifestacions al carrer com calgui.
Mourinho i Mas s'han atrevit a parlar de "joc brut" perquè ambdós són incapaços, un de jugar bé i l'altre de bastir una bona governança.
<< Home