MASCARELL SAPS ON ETS ?...ON VAS?
En política no tot és el que sembla. Quan Artur Mas va dissenyar el govern actual ho va fer, sobretot, pensant en com podia fabricar un cop d’efecte. Primer ens va voler fer creure que triava els millors entre els millors, i va errar el tret. Algun dels “millors” varen dir-li clarament que no estaven en disposició d’exercir de tisoraire. Després va intentar guarnir l’Executiu amb la figura d’un polític tot terreny i milhomes situant a Interior a Felip Puig i, com a contrapès, col•locant la cara amable i dialogant de la vicepresidenta Joana Ortega. Però, vet aquí que li faltava un cop d’efecte al nou president, la prova del nou de que el seu flamant equip tenia tant de “pinyol” com de qualitat. Mas va sondejar el mercat, va tirar l’ham amb una cuca cultural i, un exmaoista moderat reciclat al gran PSUC i pragmatitzat a Can PSC va picar. I va picar amb força, no perquè estigués afamat de fer teoria i parir papers, no –tot just feia un més col•laborava en el programa socialista- si no perquè “la passió per la gestió cultural” és capaç d’il•luminar no sols el camí de Damasc si no també els fruits del Pati dels Tarongers. Ai la fe dels conversos! Senyor, lliura’ns d’ella! Aquella fe que permet alguns entrar per la porta de l’esquerra i sortir satisfet i predicant per la del fons a la dreta.
Diuen que Tomas de Torquemada, Primer Gran Inquisidor de les Espanyes, provenia d’un llinatge de jueus conversos i va acabar esdevenint un dels promotors i instigadors de l’expulsió massiva dels jueus espanyols. Algú el va anomenar “martell d’heretges, salvador de la pàtria”... Compte doncs! La història ens alerta davant d’aquests personatges.
Ferran Mascarell ha dit que el PSC ha de trobar la seva via socialdemòcrata i ha criticat sense embuts el que ell considera l’ atzucac del grup parlamentari a Madrid. Fa pocs mesos afirmava sentir-se un socialdemòcrata en un govern català a l’espera de poder aplicar el seu pensament progressista. Doncs bé, probablement els socialistes catalans tenim molta feina per endavant, molta cosa per endreçar i caldrà que ens interroguem, com fan altres, sobre quin ha de ser el futur de l’esquerra però, tenim clar que mai ens prestarem –com fa el convers Mascarell- a fer una política cultural centralitzada, reduccionista, burocratitzada i esclava del mercat.
Els socialistes catalans potser triguem un cert temps en trobar la nostra via socialdemòcrata però, de ben segur, aquesta no passaria mai per formar part d’un govern de dretes que perdoni impostos als amics d’un Duran, es carrega la PIRMI i justifica les tisorades. A dia d’avui, algú pot pensar que queda algun petit àtom de socialisme en el pensament mascarellià?
<< Home