DURAN I LLEIDA....LA CROSSA I EL MISTERI DEL MINISTERI
DURAN, CROSSES I BRASES
Més enllà de quina sigui la data de les properes eleccions generals, a hores d’ara tothom intenta posar la seva maquinària electoral en marxa i explicar tant la bondat de les seves receptes, com les virtuts del seu candidat. El darrer exemple d’aquest exercici d’escalfament, abans dels combats que s’albiren a l’horitzó, el vàrem poder observar en el decurs del darrer Consell Nacional de CiU. Allí tot varen ser floretes per a en Duran: que si és una persona seriosa, que si és ben valorat, que si és creatiu, responsable... Uf! Una sobredosi de pega dolça tot plegat. Ara bé, la cirereta del pastís la varen posar per un costat Artur Mas ventant-se de la seva “gran sintonia” amb Duran, i, per l’altra el democristià venent la moto al personal de que ell no serà “crossa de ningú”, per afegir que “no podem caure en les brases del PP”...
Aquesta serà la tercera vegada consecutiva que Josep Anton Duran i Lleida encapçala la candidatura de CiU al Congrés. Les seves aspiracions –legítimes- a arribar a ser ministre/crossa en un govern espanyol sempre s’han estroncat per un o altre motiu. Però, aquest cop, potser víctima dels desenganys, les seves afirmacions i desitjos íntims són més contradictoris que mai. Ens diu que cal sortir del “foc socialista” i alerta als seus per no caure en la brasa del PP. Arribats a aquest punt, permetin-me una profecia: Duran caminarà sobre les brases. Els ciutadans saben que Duran somia en una victòria dels populars tan justeta i pírrica que el permetin, a ell, esdevenir un bàlsam amb cartera ministerial. Difícil? Potser sí, perquè el fenomen Rubalcaba està per veure quina magnitud adquireix. Però, observin si-us-plau: si a Catalunya CiU ha decidit anar del bracet del PP, per què no fer-ho a Espanya? Fa poques hores el portaveu de CiU al Congrés ja ha amenaçat amb la possibilitat d’una moció de censura si no s’avancen les eleccions.
Artur Mas deia que un vot als socialistes és un vot perdut. Clar que sí! És un vot perdut per la dreta que ens vol governar aquí, i allà, sobre les brases i exercint de crossa.
Més enllà de quina sigui la data de les properes eleccions generals, a hores d’ara tothom intenta posar la seva maquinària electoral en marxa i explicar tant la bondat de les seves receptes, com les virtuts del seu candidat. El darrer exemple d’aquest exercici d’escalfament, abans dels combats que s’albiren a l’horitzó, el vàrem poder observar en el decurs del darrer Consell Nacional de CiU. Allí tot varen ser floretes per a en Duran: que si és una persona seriosa, que si és ben valorat, que si és creatiu, responsable... Uf! Una sobredosi de pega dolça tot plegat. Ara bé, la cirereta del pastís la varen posar per un costat Artur Mas ventant-se de la seva “gran sintonia” amb Duran, i, per l’altra el democristià venent la moto al personal de que ell no serà “crossa de ningú”, per afegir que “no podem caure en les brases del PP”...
Aquesta serà la tercera vegada consecutiva que Josep Anton Duran i Lleida encapçala la candidatura de CiU al Congrés. Les seves aspiracions –legítimes- a arribar a ser ministre/crossa en un govern espanyol sempre s’han estroncat per un o altre motiu. Però, aquest cop, potser víctima dels desenganys, les seves afirmacions i desitjos íntims són més contradictoris que mai. Ens diu que cal sortir del “foc socialista” i alerta als seus per no caure en la brasa del PP. Arribats a aquest punt, permetin-me una profecia: Duran caminarà sobre les brases. Els ciutadans saben que Duran somia en una victòria dels populars tan justeta i pírrica que el permetin, a ell, esdevenir un bàlsam amb cartera ministerial. Difícil? Potser sí, perquè el fenomen Rubalcaba està per veure quina magnitud adquireix. Però, observin si-us-plau: si a Catalunya CiU ha decidit anar del bracet del PP, per què no fer-ho a Espanya? Fa poques hores el portaveu de CiU al Congrés ja ha amenaçat amb la possibilitat d’una moció de censura si no s’avancen les eleccions.
Artur Mas deia que un vot als socialistes és un vot perdut. Clar que sí! És un vot perdut per la dreta que ens vol governar aquí, i allà, sobre les brases i exercint de crossa.
posted by Joan Ferran @ 4:47 p. m.
.jfif)
<< Home