A TAULA LA PONENCIA MARC....

PER UN SOCIALISME “REDBERRI”

Això s’anima i és magnífic que així sigui. L’aflorament de diverses candidatures, o precandidatures, a la Primera Secretaria del PSC, lluny de frenar o difuminar l’imprescindible debat col•lectiu, inherent als nostres congressos, afavoreix la discussió, la fa més atractiva. L’existència de companys/es amb aspiracions a dirigir el partit és tan positiva com legítima i serà, i és, molt interessant escoltar com veuen i viuen els aspirants la política, el país o la societat. Només les mentalitats aquoses i insípides poden trobar pegues al respecte. La sortida a superfície de candidats no va en detriment del debat col•lectiu, com suggereixen alguns, ni malmeten les discussions en la base, ans al contrari, ens permetrà saber qui es qui, quins son els seus pensaments i paràmetres ideològics, què es pot esperar d’ell/ella. No hi ha cap incoherència en demanar que el partit rumiï conjuntament el seu futur i, simultàniament, desitjar i animar als companys a explicar-se públicament.
En aquest sentit cal felicitar el do de l’oportunitat dels companys de Sant Andreu. La seva programació de conferencies /debat ha convertit la agrupació que lidera Eric en una mena de passarel•la on els aspirants s’esplaien o, si més no, s’insinuen mentre alguns periodistes tiren del fil. Tot va començar amb Miquel Iceta, seguir amb Angel Ros i properament comptaran amb Ignasi Elena i no és descartable la presència d’un insigne egarenc.
Malgrat tot, segueixo pensant que, més enllà dels relleus de persones, cal avançar en el perfeccionament dels nostres mètodes de treball. Cal modificar les nostres maneres de fer, cal tornar a la militància social a peu de carrer i fer-ho amb un llenguatge intel•ligible pel ciutadà, cercant les seves motivacions i no les dels gestors polítics.
Les circumstàncies polítiques actuals són imperatives, exigents. Urgeix recomposar forces i interioritzar que aquí no sobra ningú sino que més aviat hi falta gent. Cal trobar el comú denominador que aplegui una gran majoria capaç de refer la nostra arquitectura orgànica, obrir el partit i recuperar la porositat social perduda. Qualsevol posició en el debat polític intern és legitima però -al meu entendre- ha de procurar la recuperació i retrobament amb el discurs progressista que la ciutadania ens reconeix com a marca de la casa, com a socialistes. A saber: esquerra sensata i oberta amb cultura de govern i tan federalista com municipalista.... Un socialisme democràtic preocupat pels efectes nocius de la globalització, preocupat pel medi ambient, crític amb el sistema i les perversions del discurs neoliberal etc..
Permeteu-me, per acabar, una broma pensada en base a combinar els idiomes... Pel meu gust el PSC del futur ha de ser “REDBERRI”...(red en angles vol dir vermell i berri en eusquera vol dir nou). S’ha de acabar el rosa pàl•lid i la cançoneta “versionada” amb aromes de ratafia que ens han escrit altres. Tenim una musica que ens és pròpia i l’hem de tocar, fer-la sentir.