El blog d'en Joan Ferran

28.6.11

ICETA HA DE FER JA UN PAS ENDAVANT.....



ICETA, HAS DE FER EL PAS !



Ja és hora! Les darreres setmanes han estat prolixes en declaracions, articles, insinuacions i manifestos genèrics d’intencions al voltant del XIIe congres del PSC però, afortunadament, sembla ser que algú ja comença a posar fil a l’agulla.
Celebro i saludo la iniciativa dels companys de la corrent “Esquerra Socialista” que , en un document fet públic, ja marquen i proposen algunes mesures d’indubtable valor polític. Se’ls hi nota la bona intenció de recuperar l’ essència progressista i socialista del nostre partit. Celebro, també, la presentació en societat del manifest “Per un nou socialisme català” que desitja iniciar en el futur immediat del PSC un nou camí genuïnament d’esquerres .
Però, dit això. em sembla rellevant que una de les persones més actives intel•lectual i políticament del PSC , Miquel Iceta, haguí donat les primeres puntades per teixir i bastir una nova etapa del socialisme català. Iceta deixa enrere la retòrica introductòria del escrits ben intencionats i comença a concretar. La seva musica sona be i la lletra te un indiscutible compromís.
Que ens diu el company Iceta?
Doncs que en primer terme cal parlar clar. Que cal denunciar els efectes perversos del sistema capitalista i que es fa necessari regular i limitar els mercats si no volem que la seva lògica ens retalli drets i prestacions socials. Que els moviments especulatius s’han de combatre , entre altres mesures, amb una taxa sobre transaccions financeres i clàusules ambientals i socials. Guerra al paradisos fiscals.
Iceta també planteja avançar cap els Estats Units d’Europa amb polítiques coordinades en el terreny social i econòmic.
Comparteixo amb el company Miquel la idea de que el manteniment dels beneficis del Estat del Benestar nomes serà viable amb una reforma fiscal i amb mesures com , per exemple, la recuperació de l’impost de patrimoni i una fiscalitat ecològica. Les mesures destinades a la regeneració democràtica en institucions i partits també es avançada per Iceta: Primàries a tots els nivells, flexibilització organitzativa del PSC, dret a vot a partir dels 16 anys...
Els temes estan oberts i algú, com en Miquel, ja els planteja sense embuts i amb propostes concretes. Però encara en falten. Ara caldrà tirar endavant les propostes i solucions que ens demana el carrer – les dels 15 M i les dels oblidats que no parlen enlloc- mitjançant un guio d’acció amb mesures especifiques sobre l’atur, els acomiadaments i les prestacions socials..
Els temps son difícils. La situació social i econòmica complexa i delicada. Les incerteses grans i els perills múltiples. Per tot això, i moltes coses, més crec que el PSC ha de trobar un primer secretari capaç de conjugar totes eles sensibilitats existents en el partit. Fer aquesta tasca, donades les circumstancies actuals, no serà feina fàcil però molts socialistes volem tenir la garantia de que la nova etapa que encetarem no estarà presidida per renuncies ideològiques, lluites inter generacionals ni per diletantismes. Menys encara per un gir estrambòtic camí d’un suposat centre inexistent.