APERITIU CONGRESSUAL....6ª PART
PSC, EL NOM O LA COSA
Entendre el missatge, els missatges, que envia la societat als partits polítics que governen, o han governat, no és fàcil. No ho és perquè no són unidireccionals si no múltiples. No demanen ni diuen una sola cosa si no vàries. Sovint, el que s’expressa avui al carrer és contradictori, i el vot que es diposita a les urnes pot ser tan itinerant com volàtil. Això sí, hom pot intuir la marea de fons que banya la platja de la nostra societat, i aquesta marea ens diu que cal canviar coses.
Alguns amics em pregunten què cal fer de manera immediata al PSC. Per quina, o quines persones, cal apostar per tal de reeixir com a partit polític que pretén ser alternativa de govern i també i sobretot, no ho oblidem, impulsor d’una societat més justa. La meva resposta és clara: urgeix, abans de res, assumir la necessitat de canviar les coses i el mètode de fer-les. Les aspiracions personals de dirigir un partit polític són respectables i legítimes però cal, prèviament, definir col•lectivament un projecte i un criteri comú. Sols així després es pot dipositar la confiança en un equip de direcció capaç de vèncer les inèrcies del passat i construir noves dinàmiques amb mètodes participatius. Aquest equip, per anar bé, haurà de practicar la deliberació com a mètode a l’hora de prendre decisions i dirigir. La tècnica del “nucli dur” o succedanis pot haver estat útil i exitosa durant un cert temps però ja ha passat a la història. Qui pretengui la seva reedició s’equivoca.
Deia a l’inici d’aquestes línies, que entendre el missatge de la ciutadania esdevé complicat per la seva pròpia naturalesa contradictòria. És un signe del temps que corren. D’ara en endavant la feina dels socialistes ha de consistir en intentar reencisar a molts homes i dones del país al voltant d’una alternativa progressista correctora dels errors del passat, defensora dels drets adquirits i implacable en la denúncia dels efectes perversos i antisocials de l’ofensiva neoliberal.
La renovació del PSC no arribarà mitjançant un càsting triant la direcció entre un munt de cares amables, triomfadores o fotogèniques. El repte és quelcom més complex. Caldrà abans de res comprendre el present, fixar un nord i després començar a fer de nou camí sense oblidar que sabem qui som i d’on venim. Som socialistes d’arrel democràtica i a partir d’aquests fonaments volem bastir la nova alternativa del segle XXI.
Entendre el missatge, els missatges, que envia la societat als partits polítics que governen, o han governat, no és fàcil. No ho és perquè no són unidireccionals si no múltiples. No demanen ni diuen una sola cosa si no vàries. Sovint, el que s’expressa avui al carrer és contradictori, i el vot que es diposita a les urnes pot ser tan itinerant com volàtil. Això sí, hom pot intuir la marea de fons que banya la platja de la nostra societat, i aquesta marea ens diu que cal canviar coses.
Alguns amics em pregunten què cal fer de manera immediata al PSC. Per quina, o quines persones, cal apostar per tal de reeixir com a partit polític que pretén ser alternativa de govern i també i sobretot, no ho oblidem, impulsor d’una societat més justa. La meva resposta és clara: urgeix, abans de res, assumir la necessitat de canviar les coses i el mètode de fer-les. Les aspiracions personals de dirigir un partit polític són respectables i legítimes però cal, prèviament, definir col•lectivament un projecte i un criteri comú. Sols així després es pot dipositar la confiança en un equip de direcció capaç de vèncer les inèrcies del passat i construir noves dinàmiques amb mètodes participatius. Aquest equip, per anar bé, haurà de practicar la deliberació com a mètode a l’hora de prendre decisions i dirigir. La tècnica del “nucli dur” o succedanis pot haver estat útil i exitosa durant un cert temps però ja ha passat a la història. Qui pretengui la seva reedició s’equivoca.
Deia a l’inici d’aquestes línies, que entendre el missatge de la ciutadania esdevé complicat per la seva pròpia naturalesa contradictòria. És un signe del temps que corren. D’ara en endavant la feina dels socialistes ha de consistir en intentar reencisar a molts homes i dones del país al voltant d’una alternativa progressista correctora dels errors del passat, defensora dels drets adquirits i implacable en la denúncia dels efectes perversos i antisocials de l’ofensiva neoliberal.
La renovació del PSC no arribarà mitjançant un càsting triant la direcció entre un munt de cares amables, triomfadores o fotogèniques. El repte és quelcom més complex. Caldrà abans de res comprendre el present, fixar un nord i després començar a fer de nou camí sense oblidar que sabem qui som i d’on venim. Som socialistes d’arrel democràtica i a partir d’aquests fonaments volem bastir la nova alternativa del segle XXI.
Els amics del diari digital Catalunyapress m'han demanat un breu comentari ...és aquest article que publico.
posted by Joan Ferran @ 12:46 p. m.
.jfif)
<< Home