Y EN ESO LLEGÓ......RUBALCABA !!

VISTA A L'ESQUERRA !!

Diuen que una setmana en política és molt de temps, i un més gairebé una eternitat. Diuen que l’avui ja té poc a veure amb el demà perquè els esdeveniments, i les notícies, succeeixen a una velocitat de vertigen que les fa velles tot just acabat de néixer.
Des del punt de vista electoral, els resultats del 22 de maig d’enguany van representar un cop dur per als socialistes catalans i espanyols. Cert, i aquell hematoma emocional va fer vessar rius de tinta de molts “plumilles” i setciències que es van afanyar a vaticinar la fi de la història, la defunció, del socialisme espanyol i català. També de les esquerres en el seu conjunt. Però, els dies passen i entren en escena nous elements, sovint imprevisibles, que criden l’atenció, que desperten expectatives i que, fins i tot, serveixen de tònic estimulant als adolorits.
Alfredo Pérez Rubalcaba ha entrat en joc i ha començat a verbalitzar allò que molts progressistes, socialistes i acampats volíem escoltar. Per exemple: que les caixes i la banca destinin part dels seus beneficis per crear ocupació, que els mercats no han de tenir més força que els vots dels ciutadans, que cal establir una taxa per les transaccions financeres, que cal acabar amb els paradisos fiscals, que hem de recuperar un impost que gravi els grans patrimonis...
Rubalcaba ja no és ministre, ara és candidat. Mariano és candidat, i ja tem a un exministre que pot enterbolir el que quatre escribes interessats anunciaven com un camí de roses fins la Moncloa. Deia Rubalcaba “nada está escrito ni decidido de antemano”. I és cert, es parla molt de la societat líquida, pendular i del vot volàtil. El milió de persones de fa un any poden esdevenir un grapat de milers dotze mesos després, un gran grup parlamentari pot acabar sent un petit grup, mentre que una derrota anunciada pot convertir-se en una victòria ajustada. De qui? El temps ho dirà i la història ho explicarà.