UN GOVERN DE SAPASTRES / UN GOVERN DE CHAPUCEROS
S’ha passat de benvolent la popular Sánchez Camacho en titllar tan sols de mediocre l’executiu d’Artur Mas. Les seves raons tindrà. La portaveu del PP català no deu tenir gaire clar quins seran els resultats de les eleccions generals i, per si de cas, ha preferit optar per la moderació. En aquests temps que corren no trobem ni Mitterrands ni De Gaulles. Cert. Mediocres ho som una mica tots, però el problema de Catalunya ja no és, tan sols, la mediocritat del seu govern si no la seva essència regressiva farcida de despropòsits. Aquest govern Mas és un GOVERN DE SAPASTRES. Sí. Volen que fem un petit repàs al respecte a tall d’exemple?
Recorden com va “protegir” el Parlament el conseller Puig dies després d’irrompre com un elefant embogit a la Plaça Catalunya?
Han seguit per ventura la trajectòria erràtica de les declaracions de Boi Ruiz “explicant” les retallades en el camp de la sanitat?
S’han privat vostès de beure el vi de Rioja seguint les recomanacions del conseller Pelegrí que commina a consumir, només, productes de la “terra”?
Han fet cas, esquivant les multes, de les indicacions de l’incomparable senyor Homs i han modificat patriòticament la matrícula dels seus vehicles?
Què els sembla la regressió del socialdemòcrata errant Mascarell quan en l’àmbit de la cultura recupera “el centralisme burocràtic”?
Què en pensen de l’autoproclamació d’Oriol Pujol com a dos a Madrid per escalfar el clatell de Duran Lleida?
I de Recoder? Aquest pretén el retorn de les rodalies! Santa Rita, Rita, lo que se da no se quita.
I de l’amabilitat del gabinet de la senyora Ortega felicitant pel seu èxit a Jordi Hereu?
I Duran i Lleida presumint de saber la data de les eleccions generals abans que ningú i el sentit del vot a les consultes del 25 A de la vicepresidenta?
I que dir de l’anar i venir de les hores lectives que no pensa aplicar madame Rigau? ...
Convindran amb mi que la llista pot ser llarguíssima.
Ara bé, el paradigma de la sapastreria ha estat la cançoneta cantada a duo, respecte les PIRMI, entonada per Claries i Mena. Patètic tot plegat. L’acció d’aquest govern és descoordinada, fluixa i lamentable però, per a mi, hi ha encara un fet més preocupant. Quin? El background de tot plegat. El perfum d’ideologia neoliberal i dretana que aromatitza l’acció del govern Mas. Quan un conseller de tupè i clenxa recta té la idea obtusa de responsabilitzar dels mals del país a un col•lectiu ètnic o religiós, la qüestió esdevé preocupant. Sí, preocupant per què el recurs a la tàctica Albiol dona rèdits electorals però mina la comprensió de la complexitat social, de la convivència i de la cohesió ciutadana. Al conseller Mena li cau com un bumerang la frase que va repetir insistentment donant resposta a una interpel•lació al Parlament: “tu quoque, fili mi? Tu també Mena? Tu també fas servir per defensar-te la pitjor de les armes, la més cruel metzina que corre per la societat?
Aquest background existeix i es manifesta. S’alimenta de la intolerància, la por o el despreci dels que no són com nosaltres. Quan Xavier Trias, potser inconscientment, va fer el penós comentari sobre els socis de l’Espanyol –ho diu un servidor que és del Barça- el background va funcionar, segurament des del subconscient. Sí, a Mena també li ha succeït. Ara tots correran per arranjar-ho. D’acord però, el perill és aquí i el govern dels sapastres malauradament també. D’aquí a pocs dies compareixeran cofois al Parlament però, per molt que diguin i s’expliquin, sabem que el seu rumb està marcat camí de l’insola de la Sapastreria.
PD: Sapastre en castellà té una traducció profundament musical, Chapuzero. En català també es pot dir barruer, matusser, potiner o destraler...
<< Home