DURAN ES CREMA.... ES CREMA DURAN....

DURAN SOROLL I FUM

Mentre un parell de milers de manifestants recorrien l’Avinguda de la Generalitat de Tortosa protestant per les retallades sanitàries, un Duran i Lleida embogit disparava perdigonades a tort i a dret. El candidat convergent ja no sap a on ha d’apuntar per fer soroll. De bon matí Duran posava en el punt de mira a ERC dient que les propostes electorals dels independentistes són estèrils, que no passen de ser tristos cants de sirena en el mar d’una pàtria en crisi. Poques hores després el democristià aterra al districte barceloní de Nou Barris on les seves andanades han tingut com a diana les indefinicions de Mariano Rajoy i les promeses de futur d’Alfredo Pérez Rubalcaba. Res especial tot plegat. El síndrome de la metralleta acusadora que fa servir el democristia és habitual en totes les comtesses electorals. Molt de soroll, molt de fum i res de res. En aquestes arts en Duran Lleida és un especialista. Ara bé, l’apoteosi del cinisme polític arriba quan el candidat convergent intenta explicar a la gent que amb el seu pacte fiscal “sobrarien diners per atendre tots els serveis socials”. Vaja, que no existirien les retallades. Quina barra! Quin reduccionisme! Duran ja fa el mateix discurs que els quatre somiatruites que es pensen que Catalunya pot esdevenir una illa de benestar incontaminada en mig del procel•lós mar de la crisi econòmica mundial. Doncs no, amics, no. Tots sabem en quin magma econòmic i monetari ens movem. Tots sabem també quins interessos defensa el senyor Duran Lleida. Tenim la memòria fresca i encara recordem quins lobbys va defensar al Congrés dels Diputats respecte la indústria automobilística o els mitjans de comunicació, per exemple i per no donar més detalls.
La política que avui desenvolupa a Catalunya el govern de CiU tendeix al desmantellament de tot allò que és públic en benefici d’alguns privats. I si algú ho dubta, faci el favor de preguntar-li-ho als treballadors de l’àmbit sanitari. Duran pot seguir fent soroll i fum en una Catalunya que no és ni serà mai una illa. En un escenari polític com el nostre tots sabem quin paper juga cadascú.