ESCOLES BRESSOL DE NOU EN LLUITA
Errors "made in Trias"
Durant els darrers anys del franquisme, i els primers de la democràcia, les lluites ciutadanes que impulsaven moviments veïnals i partits polític tenien moltes reivindicacions en comú. Es demanaven millores en el transport públic, en els serveis socials, zones verdes i una educació a l’abast de tothom, on les escoles bressol jugaven un paper rellevant. Les famílies exigien a les administracions escolaritzar als més menuts. Els ajuntaments progressistes, amb el de Barcelona al capdavant, varen posar en funcionament, amb grans esforços pressupostaris, una bona quantitat de places d’escola bressol. Unes escoles que varen ser admirades arreu per la seva qualitat pedagògica. Barcelona estava a l’avantguarda, i no sols això, el caràcter i el concepte d’escola bressol impulsat pel consistori eren totalment d’etapa educativa. És a dir, res de pàrquing de nens i tot de caire pedagògic.
Fa pocs dies a la plaça de la Vila de Gràcia de Barcelona, s’hi varen aplegar un munt de famílies perjudicades per la política educativa de l’equip CiU-Trias. L’Ajuntament de Barcelona s’ha desentès de 135 famílies d’aquesta barriada, i posa en perill un munt de places públiques d’escola bressol. L’equip CiU-Trias es fa l’orni davant els compromisos adquirits de construir nous equipaments, per exemple les escoles Jaen i Caspolino, culpant –això ja és un clàssic- a l’anterior govern de la ciutat.
Xavier Trias està aplicant retallades a tort i a dret, malgrat haver rebut uns comptes sanejats i sense hipoteques. Trias s’amaga, està desaparegut de l’escena pública. Segurament avergonyit pel numerat improvisat de les Glòries, la pujada de tarifes del transport o del seu intent d’acabar amb la Rua. I, per si això era poca cosa, sembla que ara li ha arribat el torn als equipaments educatius de la ciutat. La seva actitud davant de la problemàtica de les escoles bressol és greu, molt greu. És una agressió a les famílies en allò que és més important, a saber: garantir l’educació i la cura dels infants més menuts en un temps on les famílies s’han d’espavilar, com mai, per poder viure amb dignitat.
Un nou error “made in Trias”.
Durant els darrers anys del franquisme, i els primers de la democràcia, les lluites ciutadanes que impulsaven moviments veïnals i partits polític tenien moltes reivindicacions en comú. Es demanaven millores en el transport públic, en els serveis socials, zones verdes i una educació a l’abast de tothom, on les escoles bressol jugaven un paper rellevant. Les famílies exigien a les administracions escolaritzar als més menuts. Els ajuntaments progressistes, amb el de Barcelona al capdavant, varen posar en funcionament, amb grans esforços pressupostaris, una bona quantitat de places d’escola bressol. Unes escoles que varen ser admirades arreu per la seva qualitat pedagògica. Barcelona estava a l’avantguarda, i no sols això, el caràcter i el concepte d’escola bressol impulsat pel consistori eren totalment d’etapa educativa. És a dir, res de pàrquing de nens i tot de caire pedagògic.
Fa pocs dies a la plaça de la Vila de Gràcia de Barcelona, s’hi varen aplegar un munt de famílies perjudicades per la política educativa de l’equip CiU-Trias. L’Ajuntament de Barcelona s’ha desentès de 135 famílies d’aquesta barriada, i posa en perill un munt de places públiques d’escola bressol. L’equip CiU-Trias es fa l’orni davant els compromisos adquirits de construir nous equipaments, per exemple les escoles Jaen i Caspolino, culpant –això ja és un clàssic- a l’anterior govern de la ciutat.
Xavier Trias està aplicant retallades a tort i a dret, malgrat haver rebut uns comptes sanejats i sense hipoteques. Trias s’amaga, està desaparegut de l’escena pública. Segurament avergonyit pel numerat improvisat de les Glòries, la pujada de tarifes del transport o del seu intent d’acabar amb la Rua. I, per si això era poca cosa, sembla que ara li ha arribat el torn als equipaments educatius de la ciutat. La seva actitud davant de la problemàtica de les escoles bressol és greu, molt greu. És una agressió a les famílies en allò que és més important, a saber: garantir l’educació i la cura dels infants més menuts en un temps on les famílies s’han d’espavilar, com mai, per poder viure amb dignitat.
Un nou error “made in Trias”.
posted by Joan Ferran @ 9:59 p. m.
.jfif)
<< Home