El blog d'en Joan Ferran

9.11.12

CONTRA EL PENSAMENT ÚNIC I L' AUTOCENSURA




POR “ A LA CATALANA”

Que aquestes eleccions catalanes son diferents d’altres ho diu molta gent. No és cap notícia ni novetat. Potser el partits i coalicions, amb opcions de treure algun diputat, siguin els de sempre, però les coordenades del debat polític no coincideixen enguany amb les del novembre del 2010. Les coses han canviat molt: la crisi econòmica, la macro manifestació, el Govern d’Espanya en mans del PP... Algú podia imaginar fa un parell d’anys, per exemple, que el lema dels socialistes catalans seria “Federalisme”? O que Convergència i Unió estarien jugant a la ruleta russa amb el tema de la independència? O que la polifacètica Alicia ens martiritzaria amb el mantra de la Constitució?... Cap futuròleg, ni analista de nivell, s’hagués atrevit mai a escriure sobre avions fent vol rasant pel Bergadà i la Cerdanya, ni a parlar de soroll de sabres. De ben segur que ningú hagués parat atenció, tampoc, a les declaracions d’un excitat militar jubilat. Pocs, fora dels independentistes pota negra, hagueren estat capaços d’especular al voltant d’una Catalunya fora d’Europa i del euro etc. Potser no estiguem encara davant d’un nou escenari però sí actuem davant un nou decorat. Un decorat, per cert, fet d’entusiasmes, banderes i televisions amb consigna governamental. Un fons de emocions múltiples sovint contradictòries i oposades que, sortosament, no han pertorbat la pau del país. Toquem fusta.
Però ha estat en mig del brogit de la precampanya que alguns han començat a parlar de la por, de l’ús de la por com a arma política. Sí, d’aquesta emoció que en els ser humans – en els animals també- serveix per avisar dels possibles perills. I, amb tot el enrenou, sembla que algú ha oblidat que és el temor, la por, la que permet activar l’individu perquè reaccioni davant situacions adverses. Artur Mas i la seva gent han jugat a fer por a partir de la por. Han triat criticar la por sana que és filla del dubte. Han jugat a desactivar el mecanisme preventiu que tenen les persones i les fa cauteloses, prudents i reflexives. Han optat per fer sentir culpabilitat a qui gosa manifestar neguits davant les incerteses del procés vers “l’estat propi”.
Mireu. És probable que Alicia Sánchez Camacho faci demagògia antiindependentista quan espanta la gent gran dient-los que perdran les pensions. No ho discuteixo. Però pocs avis respiraran tranquils si la resposta de torn és: - el PP els vol fer por. Aquesta rèplica no val. Ni aquesta ni cap d’aquelles confuses i boiroses, que fabrica el senyor Mas, respecte a la permanència a Europa, o sobre les repercussions econòmiques d’una secessió mal girbada, etc. No si val a tapar-se els ulls com els nens. Les preguntes persisteixen i els temes pendents també. Artur Mas hauria de saber que la forma més fàcil, i convincent, per eliminar la por sana, la por dels dubtes, és donar respostes. El clàssic “no sap, no contesta” no s’hi diu amb un pretès conductor de masses camí d’Ítaca. És el moment de ser clar, de dir la veritat sense subterfugis, d’explicar les dificultats i els entrebancs. A hores d’ara callar i contraposar emocions farcides de romanticisme - que el dirigent polític sap utòpiques- a la crua realitat dels fets esdevé partidista i mesquí. Artur Mas i alguns dels seus -no tots- practiquen la por “a la catalana”. Modalitat de censura que consisteix en culpabilitzar tot aquell que té la necessitat de fer preguntes incòmodes. Sovint, quan això succeeix, fan caure sobre el díscol l’estigma de PAPI (Propagador Antipatriota de Perills Inexistents)... i llavors l’autocensura funciona sola.