HOMS I COMISSARIS VARIS....

Sobre el comissari Loppacher

Com qui no vol la cosa, com si fos un aperitiu d’estiu, Miquel Roca i Junyent va dir fa pocs dies que l’actual Tribunal Constitucional no li mereixia cap tipus de respecte. Crec que té raó, molta raó. Estic convençut que les persones que algun cop han contribuït a bastir l’estructura constitucional d’un estat, i dels països que l’integren, no parlen per parlar. Quan ho fan d’aquesta manera tan contundent és perquè les coses han anat massa lluny. Però això amics meus no sols passa a les altes instàncies, en altres organismes de menor entitat també succeeixen escàndols d’idèntica matriu.

Amb tota la modèstia que calgui, i salvant les distàncies, a mi em passa quelcom de semblant respecte les lleis audiovisuals catalanes. M’explicaré. He participat activament en l’elaboració i tramitació parlamentària de la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), de la Llei Audiovisual de Catalunya i la que va tirar endavant la reforma del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). He emprat un munt de temps, junt amb d’altres diputats, per aconseguir que Catalunya gaudís d’un sistema audiovisual i d’uns mitjans de comunicació plurals, professionalitzats i amb vocació de servei públic. També hem treballat cercant el consens per aconseguir uns organismes de supervisió i arbitratge independents dels governs de torn. Però, si el corc va penetrar a la sí del Tribunal Constitucional buidant la seva legitimitat democràtica tampoc ens falten elements al voltant del CAC per afirmar que s’ha convertit en un apèndix del govern convergent, en un instrument sota la tutela d’un expert manipulador de la paraula i la notícia: Quico Homs, Conseller de Presidència.

Tota l’arquitectura audiovisual del país està en perill, està potes en l’aire, camí d’esdevenir una vulgar corretja de transmissió del poder convergent. Les reformes legislatives impulsades durant l’anterior legislatura per CiU –amb el suport del PP- varen laminar el control parlamentari tant de la CCMA com del CAC. L’ERO de TV3 i Catalunya Ràdio i les llargues al Contracte Programa donen fe del que dic i això no és res més que el principi.

Però anem al gra. Anem al tema que avui ens ocupa. El govern d’Artur Mas va col•locar al front del CAC a un fidel i disciplinat servidor, Roger Loppacher. Un personatge que abans a la CCMA i avui al CAC encarna l’estereotip d’un obedient comissari polític, actuant òbviament al servei dels seus amos i no de la filosofia, els preceptes i els principis que emanen de la llei del CAC aprovada pel Parlament de Catalunya. Una llei que defineix aquesta institució com un òrgan regulador, rigorós, objectiu i imparcial...

Doncs bé, l’actual president del CAC, Roger Loppacher, ha convocat un seminari sota el títol “El paper de l’audiovisual en la construcció de les identitats col•lectives” sense consensuar amb els altres consellers i obviant que el CAC és per definició un organisme col•legiat i en teoria independent del Govern. I per quan munta l’inefable comissari Loppacher aquest esdeveniment? Molt senzill, el proper 6 de setembre, 5 dies abans de la Diada. Tots sabem que l’eufemisme “Identitats col•lectives” en dates tan assenyalades té un cert sentit subliminal. Roger Loppacher, una vegada més, posa al servei d’un projecte polític un organisme que per llei ha de ser independent. Ni CiU, ni Homs, ni Loppacher han cregut mai en una ràdio i televisió de servei públic ni amb un organisme regulador independent del poder.

 Fa un parell d’anys varen decidir el seu desballestament i pas a pas van actuant. Avui l’excusa es econòmica ahir era l’operativitat demà... Aquesta gent desitja tenir-ho tot sota el seu control.