Mahatma Mas
Artur Mas sembla haver-se fet addicte a la Viquipèdia. Comença a ser habitual en el president el costum de fer servir, com a referència i inspiració, líders de masses, escriptors, poetes i polítics per tal de reforçar els seus discursos i declaracions. Per cert, discursos cada cop més eclèctics i fets a base de retalls extrets de personalitats històriques, esdeveniments o llocs de peregrinació religiosa o patriòtica. Fa un temps vàrem poder comprovar com –segurament alliçonat pel conseller de Cultura Ferran Mascarell- citava, en un dels seus missatges a la ciutadania, frases de Bertolt Brecht. Recentment també varen ser motiu de comentari les seves referències a Martin Luther King. I, en aquest pelegrinatge a la recerca de fons on emmirallar el seu viatge a Ítaca, ahir li va tocar el torn a Mahatma Gandhi. Vostès em perduraran però em sembla tant forçat tot plegat que no puc, per més que ho intenti, reprimir un cert sentiment de vergonya aliena. Fa uns dies va ser al Mur de les Lamentacions de Jerusalem, ahir col•locant una ofrena floral en el Nehru Museum a la Índia... Ja veurem que diu quan s’estreni la pel•lícula sobre la figura de Nelson Mandela... Estem arribant a un punt de saturació -pel que fa a determinats mitjans de comunicació- capaç de convertir les coses suposadament serioses en ridícules, les aspiracions legítimes del ciutadans en demagògia al servei dels que sempre s’han embolicat amb la senyera en benefici propi.
Ahir milers de ciutadans vàrem sortir al carrer per reivindicar drets conquerits i que ara ens volen prendre. Ens vàrem manifestar per denunciar les polítiques d’austeritat i les retallades dels governs català i espanyol. Al carrer hi eren els Iaioflautes, les ONGs, i un munt de plataformes, moviments veïnals, partits i sindicats. Protestàrem desbordant els efectes del monotema ‘consulta’ i les pretensions d’alguns de diluir les reivindicacions de classe i distreure així la conflictivitat social. Malauradament més d’un ha oblidat els seus orígens històrics i el que representen però, això és un altre tema.
Si Artur Mas vol cercar inspiració en Gandhi potser algú li hauria de recordar que aquell home també va tenir pensaments respecte el que era el capital tot afirmant que en cap circumstància aquest era més important que el treball.
Fora bo que més d’un governant, i els seus companys de viatge, deixessin reposar una estona el guirigall consultiu i es preocupessin dels problemes reals de la gent. La saturació informativa embafa malgrat venir cuinada amb curri de Madras.
<< Home