ENTRE ARTURS I MARIANOS....

LA HISTORIA ELS ABSOLDRÀ?

Enguany fa 60 anys. Un bon dia d’octubre de 1953 Fidel Castro va decidir assumir la seva pròpia defensa davant un tribunal cubà que el pretenia jutjar per la seva participació en els combats lliurats durant l’assalt al ‘Cuartel de Moncada’. Fidel va elaborar un famós document com a argumentari i justificació de les seves accions. Aquest text ha estat més conegut pel seu títol –La Historia me absolverá- que pel seu contingut.

D’ençà aquella data fins els nostres dies han estat molts els polítics i els ciutadans que han utilitzat aquesta grandiloqüent afirmació per a justificar els seus actes o, si menys no, per confiar en els efectes balsàmics del pas del temps.

Ah el pas del temps i les seves virtuts curatives! D’aquí a uns anys historiadors, analistes i estudiants de tot arreu faran l’exercici de dilucidar qui fou el culpable de dur aquella Catalunya de les primeres dècades del 2000 a un atzucac. Material i documentació no els faltarà. Veiem: L’estigma caurà sobre un president del govern central dogmàtic, rígid, inexpressiu, apàtic i indolent, qui agrada veure com la fruita es podreix als arbres? O bé preferiran assenyalar amb el dit aquell aspirant de Moisés que conduí la seva gent fins les vores d’un mar Roig que mai va voler obrir les seves aigües?

Sospito, amics meus, que als presidents Mariano Rajoy i Artur Mas la història no els absoldrà. Ambdós personatges duran gravades a les seves biografies un estigma. No sé si el de Caín però sí el del fracàs prenyat d’efectes caïnites.