El blog d'en Joan Ferran

6.10.13

HOMS VOL COMPTAR CATALANS







QUI NO ES CONFORMA ES...




Diuen que qui no es conforma es perquè no vol. Un comença a estar fart de que li vulguin donar gat per llebre. Aquest cap de setmana s’ha fet públic un sondeig que vaticina un possible “sorpasso” d’ERC a CiU i, conseqüentment, una considerable davallada d’escons convergents en el Parlament de Catalunya.
 Tots sabem que les enquestes són interpretables i que la única vàlida és la que escriuen els ciutadans el dia que van a votar. Però, sempre hi ha qui pretén que combreguem amb rodes de molí. L’inefable i ‘expressiu’ Jordi Turull, portaveu de CiU al Parlament, analitzant l’esmentat sondeig li ha fotut tones de moral balsàmica a la graella i, en una línia comunicativa similar a la que practica Homs, s’ha atrevit a afirmar que les dades avalen “absolutament el full de ruta que estem traçant des del Parlament”. Però, amics meus, una cosa és conformar-se i una altra de molt diferent enganyar-se. Avui tothom és conscient de que el mapa electoral fill de la transició s’ha modificat ostensiblement i que encara ho pot fer molt més. Enguany ningú és capaç de predir amb seguretat què passarà a les properes eleccions europees, municipals, autonòmiques o generals. La crisi econòmica, institucional i també el debat territorial han produït vasos comunicants on el mal humor del ciutadà circula veloçment. Aquest fet pot ser capaç de fer decantar les torres més altes. Però diguem-ho tot amb franquesa. També tenim a casa nostra un nodrit grup de polítics practicants de la incontinència verbal. Ara, segons Homs, les eleccions europees poden servir per comptar el nombre de catalans que viuen a Catalunya, és a dir, el portaveu del Govern -no prou satisfet amb intentar transformar les eleccions al Parlament en unes de caire plebiscitari- ara ens invita a desnaturalitzar el contingut de les europees per confondre encara més al personal.
Sabem que el govern Mas busca frenèticament oxigen. Sabem que el memorial de greuges que prepara l’executiu català no és més que una nova maniobra de distracció per guanyar temps i amagar, no sols la seva incapacitat de governar bé sinó, també, la nul•la disposició a negociar. Sabem que allà manen una colla de polítics arcaics i dogmàtics; d’acord, però constatem que aquí sobren els bocamolls i les cortines de fum.
Diuen que qui no es conforma és perquè no vol. Potser sí però cada cop som més els catalans que no volem veure’ns arrossegats a una espiral on res és el que és, on la confusió provocada des del poder pretén amagar la realitat.
L’amic Turull hauria d’acceptar , per gaudir d’un mínim de credibilitat, que CiU en l’enquesta es fot una nata històrica i prou. Altres simplement sobreviuen i suren, és cert, però ni els memorials de greuges ni un còctel d’eleccions aconseguiran canviar la realitat. El poc ofici del Govern i la matusseria dels seus portaveus i emissaris ja és vox populi.