MACCARTHISME A LA BARCELONINA
Una ensopegada, un error, el pot cometre tothom. Els humans som especialistes en l’art de la reincidència. També tenim interioritzat l’hàbit de fer-nos l’orni, de perdonar i oblidar quan detectem innocència i bona fe en les persones. No en va som fills de la civilització judeo-cristiana. Però, dit això, hom arriba a la conclusió que la relliscada contínua d’alguns sovint no és fruit de la casualitat sinó més aviat producte d’una intolerància, d’una gestió autoritària que fabrica conflictes gairebé per pur plaer.
L’equip de govern municipal que capitaneja Xavier Trias compta en els seus rengles amb regidors i regidores de tarannà diferent, cert, però n’hi ha un d’ells especialitzat en embolicar la troca: Jaume Ciurana. El personatge en qüestió ha esdevingut, salvant les distàncies, una mena de Bernard Gui -el famós inquisidor dominic del segle XIV que cita Umberto Eco en ‘El nom de la rosa’- en ple segle XXI. En l’haver d’aquest edil hi trobem, entre altres aventures, la prohibició que un equip de TVE filmés en espais municipals unes imatges de l’afamada sèrie ‘Isabel’. En el seu full de serveis a la ciutat hi trobem també l’afició per la censura fotogràfica exercida al voltant del torero Padilla en un cartell de la World Press Photo. I també hi trobem un menysteniment evident de la història barcelonina quan fa retirar de la façana de l’Ajuntament la placa que ens recordava on era la plaça de la Constitució...
Però les malifetes del nostre particular Bernard Gui barceloní no acaben aquí. La seva última heroïcitat ha estat fer retirar cinc plaques commemoratives amb simbologia maçònica ubicades a l’entrada de la Biblioteca Pública Arús. La irracionalitat d’aquest darrer fet ha irritat a totes les obediències maçòniques del país i a ciutadans amants de la història. Un cop produït l’incendi, Ciurana s’ha afanyat en justificar la seva ordre adduint que les plaques s’han retirat per procedir a pintar les parets. Però, amics meus, la veritat sempre sura. Tothom sap que això no és possible d’immediat donada l’absència de partida pressupostària.
Xavier Trias té un roc a la sabata amb el senyor Ciurana. No guanya per ensurts. Conec l’alcalde i estic convençut que no comparteix el maccarthisme del regidor Ciurana.
Malament rai si a la trista gestió del consistori ara li sumem les turbulències made in MacCiurana.
<< Home