MAS SENSE PERMIS DE JUNQUERAS....I DURAN!!

MAS I L’UNILATERAL

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit que no descarta una declaració unilateral d’independència. Tot i que ha matisat que aquesta opció no és la seva preferida. Ha afirmat, també, que aquest tampoc és el seu marc ideal -són tantes les coses que ens perdríem els catalans!- que potser es veurà obligat a tirar pel dret.

I es que, amics meus, heu de saber que quan arribi la independència res serà com ara. Els estius seran benignes, i els hiverns temperats. No hi haurà incendis forestals. Plourà quan cal i com cal. La sequera tan sols serà un vell record. La mar ens oferirà generosa els seus millors fruits i les odioses meduses, per gaudi de nens i grans, no arribaran mai més a les nostres platges. La grip marxarà per no tornar. Els nostres hospitals tancaran per manca de malalts. Pobres? Ni un. L’atur serà voluntari. I el treball? Un joc fet a mida de la realització personal. La conciliació entre la vida familiar i laboral esdevindrà una realitat. Els estudis gratuïts i la investigació puntera estaran a l’ordre del dia. A la nostra arcàdia feliç no penetrarà mai més la crisi econòmica, ni els dictats perversos de quatre financers teutons. Amb la independència arribarà el progrés i amb ell la perfecció del coneixement i el regne de la tecnologia feta a mida dels catalans. Tothom serà feliç. El nostre avenç en el domini i la comprensió de l’univers incrementarà fins a quotes insospitades el benestar social dels nostres conciutadans. L’harmonia regnarà i la corrupció ja no tindrà sentit perquè tothom gaudirà de les coses materials segons els seus desitjos. L’esport, la cultura i l’oci de qualitat estaran garantits als nostres cadells des de la més tendra infantessa. Catalunya esdevindrà un paradís orgull de la humanitat. Altres pobles ens envejaran...

Ja ho veureu, quan arribi la independència tot serà possible, tot es farà realitat. S’imposarà un nou ordre. Aquell esperat dia la policia, jutges, capellans i polítics sortiran al camp a collir roselles i flors grogues per retre tribut d’homenatge a tots aquells que en el seu dia varen patir. Ja ens ho deia en Dylan: “Aquell dia ja veureu com el vent es pararà...”.

Perquè esperar si tot això és al nostre abast, a tocar de dits? Així pensa Artur Mas.

 

Foto, In Arcadia. F. August Von Kaulbach