SOBRE LES HERÈNCIES I ORIOL JUNQUERAS

SOBRE LES HERÈNCIES POLÍTIQUES

 Ja fa molt temps que estem immersos en campanya electoral permanent. Ja fa més de quatre anys que dura l’estira i arronsa d’ uns i altres a la captura del vot dubtós o extraviat. Els protagonistes de la subhasta s’esforcen en aparèixer eixerits, ben pentinats, agradables i seductors. Per aconseguir el vistiplau del gran públic tothom vol gaudir del do de l’equidistància i la transversalitat. Ningú s’escora excessivament ni a la dreta ni a la esquerra. Tothom vol sortir a escena fen veure que és el genuí representant de l’anima del poble, dels pensaments de la gent corrent, del sentit comú. Tant és així, que remenen el calaix de la història per trobar passats feliços i engrescadors que reivindicar realimentant, així, un present partidista eclèctic i sense gràcia.

 Doncs sí, senyores i senyors. Som en temps de campanya electoral permanent i es prodiguen les apropiacions indegudes. És tan gran el desig d’ alguns d’aparèixer com a pal de paller de l’esquerra que són, fins i tot, capaços de triturar la història i fer-ne serradures sense cap mena de miraments. Recentment he escoltat, no sense sorpresa, a Oriol Junqueras reclamar per a ERC la herència del PSUC i la del PSC. Amb tota la cordialitat de que sóc capaç li recomanaria al dirigent republicà desdejunar amb cues de pansa. Són les esquerres socialistes les hereves i administradores del republicanisme federal i no altres. Si el senyor Junqueras es reclamés continuador del nacionalisme noucentista un servidor no gosaria dir res; això si, li recordaria que el seu partit, per exemple i de la mà de Heribert Barrera, va pactar amb UCD i CiU, va subscriure les retallades del president Mas i alguna cosa més relacionada amb Foment que fa de mal dir.

 Vostès em perdonaran, però respecte a l’herència del PSC i del PSUC, als de ERC no els hi correspon ni ‘la legitima’. Les darreres incorporacions individuals d’ex socialistes a les llistes republicanes són precisament les d’aquells que han abandonat el federalisme socialista per abraçar el discurs, els conceptes i les propostes dels nacionalistes i el seu confús full de ruta. Legítim? Potser sí, sempre i quan tinguem la certesa de que aquestes conversions no obeeixen a un càlcul egòlatra i mesquí sense principis i sense ètica.