XAVIER TRIAS UN MAL ALCALDE

TRIAS I EL TURMELL DE LA CARME

 En plena plaça de Catalunya, a trenta metres de la porta del Corte Ingles, hi ha un forat a terra. Sí, ho recordo com si fos avui i fa més de tres anys d’aquell petit ensurt. La meva bona amiga Carme va tenir la mala sort de trepitjar unes rajoles de la plaça en mal estat i ficà el peu dins un forat, va caure i es va torçar el turmell. Són coses que passen, em diran. Cert, però cada cop que passo per aquest indret recordo la caiguda de la meva amiga i m’empipo perquè, després del temps transcorregut, el sot encara és allí. No se quanta gent haurà patit també les conseqüències d’aquest petit esvoranc. Ho desconec, però puc donar fe que perviu allí amenaçador, com un parany per a ciutadans desprevinguts i confiats. Sí senyores i senyors. Més de tres anys! A deu metres d’una parada del bus, prop d’un quiosc, teniu una mostra de la deixadesa municipal. Xavier Trias vol presumir d’obra feta i tothom sap que la seva contribució a la bona marxa de la ciutat es molt minsa, fins i tot m’atreviria a dir que mediocre.

 Estem en plena campanya electoral y no els parlaré de les mil i una assignatures pendents del senyor Xavier Trias ni de les seves contínues indefinicions. A hores d’ara ningú sap quina és la seva posició (real) davant el fenomen del turisme o de Can Vies, per exemple. Ningú sap si és còmplice, o no, dels disbarats que alguns dels seus col·laboradors han fet en l’àmbit de la cultura -penso en el regidor Ciurana- o en el desgavell de la gestió urbanística conduïda pel regidor Vives. Tampoc li preguntaré si les paraules del seu amic Javier De la Rosa adreçades al ‘pequeño’ Nicolas són certes o no.... Tot arribarà. 

Voldria, tan sols, cridar l’atenció sobre les petites coses que afecten al ciutadà i no es resolen. Estem farts d’inauguracions a destemps i d’actuacions de cara a la galeria que intenten amagar la gestió rutinària sense ànima i sense projecte de l’actual govern municipal. 

M’agradaria que el sot que va provocar la caiguda de la meva amiga Carme fos reparat a l’igual que els mil petits esvorancs que hi ha a la ciutat. M’agradaria que els detalls i les persones passessin al davant de la retòrica buida, el foc d’encenalls o la propaganda institucional.