ANGEL ROS, ALCADE DE LLEIDA, I L' ANC

ROS I L’ANC

 Diu el refrany que “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”. El beneït de l’Àngel Ros no sols ha volgut anar a l’era si no que també volia gra i és clar... 

L’assemblea de l’ANC que s’ha celebrat a la capital del Segrià l’ha rebut amb una forta esbroncada amb crits de botifler, botifler...! Pobre Àngel! El món és injust. Que això li passi a ell que ha estat a can PSC un dels caps visibles del mal anomenat sector catalanista no és de rebut. 

Però permetin-me que fili prim. Aquesta esbroncada a l’alcalde de Lleida no és una anècdota. No és el primer cop que succeeix una cosa així. Fa poques setmanes els representants del PSC i d’IC que assitien a l’Auditori de Girona a un acte d’homenatge al jutge Santiago Vidal, també varen ser escridassats. On anirem a parar? Un servidor de vostès no sap si el suflé independentista puja o baixa; ni si l’Avinguda Meridiana s’omplirà fins a Montcada o no. Tant se me’n dona. El que sí observo són molts nervis i desconcert entre els padrins del “Procés” i els cabdills dels partits anomenats sobiranistes. Tots sabem que la gira americana del President ha estat un fracàs, que Europa no compra secessionisme, que la llista unitària de Mas és una utopia i que la ciutadania comença a estar farta d’embolics, full de ruta i afers Pujol.

 No dubto que -amb l’inestimable ajut de la ràdio i televisió públiques- la temperatura política del país pujarà malgrat l’avís empresarial de que això de fer soroll i victimisme no ens convé. Ens esperen uns mesos tensos i un estiu, sens dubte, monotemàtic a l’espera del 27S. Que hi farem! Paciència.

 Els vaticino que les bronques i les escridassades sovintejaran. Les paraules gruixudes també i els greuges reals o ficticis no faltaran a casa nostra. Això sí, al vell mig d’aquesta atmosfera més d’un quedarà “retratat”. Aquest cap de setmana li ha tocat el torn a una ANC nerviosa i necessitada de mostrar múscul. Demà...